Opinió

A la tres

‘Satanás nunca duerme’

“No els agrada que malparlem d’en Franco però són ells i la seva repressió els qui no ens el deixen oblidar

El 1995 l’escrip­tor Gon­zalo Tor­rente Balles­ter va recor­dar-nos a tots ple­gats que el fran­quisme no se n’havia anat quan va pro­nun­ciar la tris­ta­ment cèlebre sentència en relació amb els papers de Sala­manca: “Els tenim aquí per dret de con­questa.” Un altre Tor­rente, el cine­ma­togràfic, con­firma a cada lliu­ra­ment de la saga que l’humor estri­pat propi de la gri­sor sociològica de la dic­ta­dura encara té una legió d’entu­si­as­tes espec­ta­dors. Igual que l’A por ellos, can­tus­se­jat per amics i fami­li­ars quan aco­mi­a­da­ven els poli­cies que venien a apa­llis­sar-nos l’1-O, una frase il·lus­tra­dora del pen­sa­ment tota­li­tari enquis­tat a les noves gene­ra­ci­ons espa­nyo­les. Avui, ani­ver­sari de la mort –només biològica– de Fran­cisco Franco Baha­monde, veu­rem mis­ses i esque­les per tot arreu que també cons­ta­ta­ran fins a quin punt arriba l’enyo­rança pel sinis­tre mili­tar de veu aflau­tada. Empi­pa­dor però gens sor­pre­nent, d’ençà que ell mateix va anun­ciar-ho durant el dis­curs de Nadal retransmès l’any 1969 per TVE: “La cul­mi­nación de nues­tro orde­na­mi­ento cons­ti­tu­ci­o­nal lo deja todo atado y bien atado con el nom­bra­mi­ento como suce­sor a título de rey del príncipe Juan Car­los.” L’ampli repor­tatge publi­cat avui en aquest diari no neces­si­ta­ria afe­gir res més. El fran­quisme per­sis­teix.

No cal que els nos­tres fills memo­rit­zin el segon cognom del Cau­di­llo, tal com ens feien apren­dre a nosal­tres a les aules adoc­tri­na­do­res, ni tam­poc que ara ens obse­dim a supri­mir una sim­bo­lo­gia que només té el valor que vul­guem donar-li, però una mica de memòria històrica, sobre­tot de justícia retros­pec­tiva amb les vícti­mes i amb els seus des­cen­dents, sem­pre és reco­ma­na­ble. No els agrada que en mal­par­lem però, de fet, són ells i les seves con­duc­tes repres­so­res els qui no ens el dei­xen obli­dar. Perquè, tal com es titu­lava aque­lla pel·lícula pre­mo­nitòria que la tele­visió del règim tenia pre­vista pel dia del decés, i que a dar­rera hora va haver de subs­ti­tuir per la bèl·lica Obje­tivo Bir­ma­nia: Satanás nunca duerme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia