Joguines sexistes? No, gràcies

D’aquí a un mes ses majes­tats els Reis d’Ori­ent arri­ba­ran a tots els pobles i ciu­tats per rega­lar il·lusió. I als infants afor­tu­nats, a més d’il·lusió, els por­ta­ran jogui­nes. Els jocs no només entre­te­nen; també edu­quen i trans­me­ten uns valors que mar­quen el desen­vo­lu­pa­ment dels nens i que influi­ran en les deci­si­ons que pren­dran de grans, com ara la tria dels estu­dis o de la car­rera pro­fes­si­o­nal. Només cal veure els anun­cis que escu­pen les tele­vi­si­ons aquests dies: la indústria, amb molt poques excep­ci­ons, segueix el patró de les jogui­nes de color rosa per a nenes amb rols rela­ci­o­nats amb la bellesa, la cura de la llar i la mater­ni­tat, i per als nens jocs de movi­ment, lluita o científics. És a dir: per a les nenes, cui­ne­tes i nines, i per als nens, cot­xes i robots. Ens hauríem de pre­gun­tar com pot ser que després de tants anys de lluita femi­nista i de tan­tes cam­pa­nyes per la igual­tat de gènere se seguei­xin fabri­cant, anun­ci­ant i venent jogui­nes sexis­tes que trans­me­ten este­re­o­tips de gènere, i que ho fan d’una manera tan binària –femení i mas­culí– que qual­se­vol infant que surti una mica del patró assig­nat se senti exclòs o ridi­cu­lit­zat. Les famílies hauríem de pro­cu­rar que els Reis por­tin jogui­nes que res­pon­guin als desit­jos dels infants però també que els aju­din a desen­vo­lu­par-se en lli­ber­tat inde­pen­dent­ment de si són nens o nenes, que els aju­din a tenir pen­sa­ment crític i a no per­pe­tuar rols dis­cri­mi­na­to­ris. Si vigi­lem què els donem per men­jar perquè ens pre­o­cupa la seva salut, amb més raó hem de vigi­lar què els donem per jugar perquè con­di­ci­o­narà la seva manera de veure el món.