No són malalties amb potes

Fa uns dies que hem cone­gut la Marta, que par­ti­cipa en La Marató de Cata­lu­nya Ràdio i TV3 dedi­cada a la salut men­tal, i pot­ser som molts aquells a qui el curt­me­tratge ha aju­dat a conèixer-nos millor, a obrir els ulls a la difi­cul­tat per­so­nal i social de tren­car murs davant d’un pati­ment emo­ci­o­nal pro­vo­cat per dife­rents tipus de tras­torns que afec­ten uns 1.000 mili­ons de per­so­nes al món i que n’afec­ta­ran una de cada qua­tre al llarg de la vida. Diu­menge en tin­drem, segur, bona i fona­men­tada infor­mació, però ara vol­dria remar­car el col­pi­dor tes­ti­moni de Mercè Tor­ren­tallé al ple del Par­la­ment de Cata­lu­nya dimarts pas­sat. Amb parau­les sen­zi­lles, ente­ne­do­res i rei­vin­di­ca­ti­ves, aquesta dona, pre­si­denta de Salut Men­tal de la Noguera, deli­ne­ant pro­jec­tista i tècnica en pre­venció de ris­cos labo­rals a qui agrada lle­gir, escriure, pin­tar i cami­nar, diagnos­ti­cada d’un tras­torn men­tal sever i con­ver­tida en acti­vista perquè els pre­ju­di­cis que supor­tava al seu poble de 2.500 habi­tants s’este­nien també a la seva filla, va traçar un pano­rama exhaus­tiu d’estig­mes i vio­la­ci­ons de drets humans que fan ver­go­nya i que cal rever­tir sense demora. Va par­lar de medi­ca­ments no tes­tats amb pers­pec­tiva de gènere, de rebuig i sole­dat, de violència en l’entorn fami­liar, de dis­cri­mi­nació labo­ral i de pro­ble­mes per cobrir les neces­si­tats bàsiques, de paci­ents lli­gats al llit, de pro­fes­si­o­nals que no escol­ten... I va recla­mar als repre­sen­tants polítics que es creï el Pacte Naci­o­nal per a la Salut Men­tal i s’adop­tin mesu­res trans­ver­sals i dota­des de recur­sos. “No som malal­ties amb potes –va reblar–, sinó ciu­ta­dans de ple dret.” Molt per fer.