Set segles de fira

Demà pas­sat diu­menge, a Sant Feliu de Palle­rols, se cele­bra la Fira de Santa Llúcia. Últi­ma­ment, molts pobles s’han inven­tat (sí: inven­tat) fires i mer­cats per pro­mo­ci­o­nar-se, per donar-se a conèixer, per donar vida al muni­cipi. La del meu poble és una mica (o molt) a l’inrevés de tot això: la nos­tra és una fira que començà, exac­ta­ment, el 10 de desem­bre del 1393, fa 628 anys. Ales­ho­res el senyor del cas­tell i del terme d’Hos­to­les era Gue­rau de Roca­bertí, fill del famós Gui­llem Gal­ce­ran de Car­tellà. El nunci de la seva cúria pre­gonà un ban del qual tenim una excep­ci­o­nal constància docu­men­tal: “Ara oyats tot­hom...” El ban asse­gu­rava pro­tecció a tots els assis­tents a la fira “excepte los traïdors, e fal­se­ja­dors de moneda, e sodo­mi­tes, e hom que haja comès crim de lesa mages­tat”. La sal­va­guarda i pro­tecció de la gent que venia a la fira s’ha de con­si­de­rar nor­mal per l’època d’inse­gu­re­tat als camins, per la gran quan­ti­tat de gent mar­gi­nada que, expul­sada dels pobles per mali­fe­tes diver­ses, feia vida als bos­cos i mun­ta­nyes.

Sorprèn la durada de la fira (15 dies) i la seva importància. El recinte del que avui és el Firal era ple de tau­les, para­des, gàbies i tota mena de para­ments, i els firai­res hi mun­ta­ven bar­ra­ques per pas­sar-hi uns dies. Còmics, come­di­ants i joglars diver­tien grans i petits. Hi des­ta­cava la fira del bes­tiar, bous, vaques, vedells, cabres, ove­lles, porcs, tru­ges i gar­rins, oques, ànecs i bèsties de galli­ner. El de robes i tei­xits es feia en llocs ben deter­mi­nats; mer­ca­ders de ter­res llu­nya­nes hi expo­sa­ven tei­xits de tota mena, era l’hora de pro­veir-se de roba per a tot l’any. El mer­cat de pro­duc­tes del camp era impor­tant també: sègol, mill, fajol, ordi, blat, civada, melca, sorgo i cana de lli, cigrons, faves i pèsols secs, i també pan­ses i figues, que pre­pa­ra­ven, asse­ca­des, les page­ses. I també, cosa curi­osa per a nosal­tres avui dia, a la fira venien nota­ris que acon­se­lla­ven la gent, feien tes­ta­ments, con­trac­tes de com­pra­venda, expe­dien cer­ti­fi­cats de pro­pi­e­tat, etc.

Tot això, i molt més, algú ho va bus­car i ho trobà. A Sant Feliu de Palle­rols hem tin­gut un per­so­natge esti­mat i entra­nya­ble, l’entu­si­asta estudiós senyor Josep Canal, que els vila­tans enyo­rem molt i que cada any, per Santa Llúcia, se’m revifa el seu record i mes­tratge.