No creixen saludablement

Créixer salu­da­ble (ment) és el títol d’un estudi rea­lit­zat per Save the Chil­dren que posa els pèls de punta jus­ta­ment perquè revela un pro­gres­siu empit­jo­ra­ment de la salut men­tal entre nens i ado­les­cents i la influència que hi té el fac­tor soci­o­e­conòmic. Vegem-ne les dades: els tras­torns men­tals afec­ten actu­al­ment el 4% de la població d’entre 4 i 14 anys –el 2017 era l’1%– i això sig­ni­fica estats d’angoixa, de depressió, reac­ci­ons exces­si­ves d’irri­ta­bi­li­tat i de frus­tració. En la mateixa franja d’edat, els tras­torns de com­por­ta­ment –dèficit d’atenció, hiperac­ti­vi­tat– han pas­sat del 2,5% al 6,9%. I un 3% han tin­gut o tenen pen­sa­ments suïcides (el 2020, 61 menors van posar fi a la seva vida) i en aquest sen­tit l’informe aporta alguns tes­ti­mo­nis esfereïdors d’entre­vis­tats que han cai­gut en la des­es­pe­ració més gran. Són unes xifres que, a parer de l’enti­tat, es rela­ci­o­nen amb les noves pre­o­cu­pa­ci­ons, pors i infe­li­ci­tat pro­vo­cats per la pandèmia, que està visi­bi­lit­zant la mag­ni­tud d’un pro­blema d’arrels més pro­fun­des. La pre­gunta és si s’està fent el pos­si­ble per detec­tar, pre­ve­nir i trac­tar aquest pati­ment, i hi ha algu­nes qüesti­ons que inqui­e­ten: manca de pro­fes­si­o­nals –sis psicòlegs per cada 100.000 habi­tants–, capa­ci­tat insu­fi­ci­ent de diagnosi i incidència desi­gual segons el nivell de renda, ja que els nens i nenes que viuen en llars precàries tenen una pro­ba­bi­li­tat qua­tre vega­des més gran de emma­lal­tir que els que viuen en llars benes­tants. Calen polítiques efi­ci­ents per atu­rar aquest drama social i que els joves puguin ima­gi­nar i crear un futur millor.