Xile al cor

No sé si és perquè el des­vet­lla­ment a l’ado­lescència de la meva consciència política va coin­ci­dir en el temps amb el fet que vaig començar tenir conei­xe­ment dels crims del règim de Pinoc­het, que sem­pre he tin­gut Xile al cor. Pot­ser hi va influir que ales­ho­res vaig veure La bata­lla de Chile, el docu­men­tal de Patri­cio Guzmán que, estre­nat l’Estat espa­nyol l’any 1977, mos­tra a la pri­mera part (La insur­rección de la bur­guesía) com els opo­si­tors d’Allende, un cop van per­dre de nou unes elec­ci­ons el març del 1973, van pre­pa­rar el cop d’estat: hi va inter­ve­nir la ins­tru­men­ta­lit­zació mediàtica per desa­cre­di­tar el govern d’Allende, defi­nint-lo com a anti­de­mocràtic per les mesu­res “mar­xis­tes” favo­ra­bles a la igual­tat social i pro­pa­gant que duia el país al des­as­tre.

La màquina de matar i tor­tu­rar de la dic­ta­dura de Pinoc­het va ser impla­ca­ble men­tre la riquesa es recon­cen­trava en uns pocs (ali­ats amb les mul­ti­na­ci­o­nals extrac­ti­ves dels recur­sos) i l’Estat s’“alli­be­rava” de ser­veis soci­als i actu­a­ci­ons per con­tra­res­tar les desi­gual­tats. A la pri­mera volta de les noves elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a Xile, el can­di­dat més votat va ser José Anto­nio Kast, que lloa les refor­mes econòmiques de Pinoc­het, afir­mant que van dur el progrés al país, i cri­tica que l’esquerra encara recordi les actu­a­ci­ons cri­mi­nals de la dic­ta­dura. Davant del “levan­ta­mi­ento popu­lar” de fa dos anys, ha dit que impo­sarà l’auto­ri­tat com sigui, si cal a “bala­zos”. Demà hi ha la segona volta de les elec­ci­ons: Kast con­tra Boric, el can­di­dat de l’esquerra. Tot i la lluita con­tra l’oblit, s’impo­sarà la des­memòria? I la crida a l’indi­vi­du­a­lisme que fa creure que qual­se­vol pot treure bene­fici del capi­ta­lisme més ferotge? Tinc Xile amb l’ai al cor.