Kafka, escriptor costumista

Per amor­tit­zar part d’un préstec hipo­te­cari, segueixo les ins­truc­ci­ons que indica l’apli­cació digi­tal del banc. Quan he aca­bat el procés, el pro­grama em comu­nica que els pas­sos que he estat fent són només una simu­lació. Per exe­cu­tar l’ordre, m’he de posar en con­tacte amb el meu “agent de con­fiança”. Des que el banc va des­man­te­llar mol­tes de les seves ofi­ci­nes i gran part dels ser­veis pre­sen­ci­als en hora­ris amples, les ges­ti­ons les faig per ordi­na­dor. No sé per quins set sous aquesta no la hi puc fer. Men­tre em des­plaço a 15 quilòmetres perquè “l’agent de con­fiança” validi l’ope­ració, penso en la Pilar, la Judit, l’Anna o l’Agustí, emple­ats d’aquest mateix banc, a qui fins fa un parell d’anys tenia al cos­tat de casa, podia tru­car en qual­se­vol moment i amb qui vam tra­var una conei­xença que per la meva part mereix tot l’agraïment pro­fes­si­o­nal.

El món és kafkià ja d’abans de Kafka. Movis­tar m’ha endos­sat ser­veis que jo no havia con­trac­tat. Esca­mat d’aque­lla vegada que per error ens va arri­bar l’ordre de tri­bu­tar per la finca d’un veí, cada cop que rebo una comu­ni­cació de Xaloc, el cor em pal­pita a l’inrevés. Trans­fe­rir consciència a les màqui­nes és un dels grans rep­tes actu­als. Però he cone­gut veus robòtiques més afa­bles que no pas certs ope­ra­dors mor­tals de Telefónica. He renun­ciat a cobrar una fac­tura a un Ajun­ta­ment perquè el procés admi­nis­tra­tiu per fer-ho m’obli­gava a un funam­bu­lisme burocràtic deli­rant. D’una banda, les empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons s’autoin­vi­si­bi­lit­zen dar­rere la digi­ta­lit­zació. Fan des­a­parèixer edi­fi­cis, per­so­nes, adre­ces postals o números de telèfon. També es fan opa­ques. La prova és que per enten­dre la fac­tura de la llum cal haver fet un màster en “Per enten­dre la fac­tura de la llum”. Però, d’una altra banda, les per­so­nes estem cada cop més con­tro­la­des: radars, càmeres de fil­mació, què dipo­si­tem a les escom­bra­ries, tocs de queda, Goo­gle sap tots els recor­re­guts a peu i en cotxe que hem fet durant els últims anys... Sens dubte: Kafka és un escrip­tor cos­tu­mista!