Integració i cohesió

A Cata­lu­nya no tot­hom s'hi sent prou bé, encara: hi ha gue­tos. No cal cap estudi específic, per ado­nar-nos-en. I no només a Salt, Vic o Figue­res. Un dels 67 objec­tius pri­o­ri­ta­ris –i ope­ra­tius– del Pla de Govern 2007-2010 (gen­cat.cat/acords­de­go­vern), apro­vat el 13/3/2007, era afa­vo­rir “la inte­gració de la població nou­vin­guda en una soci­e­tat cohe­si­o­nada”. M'he infor­mat d'una situ­ació relle­vant: la del Raval bar­ce­loní, un barri amb més habi­tants que qual­se­vol de les ciu­tats esmen­ta­des. Allà llui­ten per “la cohesió social” reduint la mar­gi­nació i, con­seqüent­ment, els seus perills. Però se n'ha de bene­fi­ciar tot­hom (no només el 50% que són immi­grants): o és que els hem de dis­cri­mi­nar? El Raval té una de les con­cen­tra­ci­ons de població més altes del món: en poc més d'1 km² hi viuen 46.000 per­so­nes: és fàcil cal­cu­lar-ne la den­si­tat. Després de certs camps de refu­gi­ats d'UN, n'és un rècord. Més de 30 països, 10 llengües i –almenys– 9 reli­gi­ons: què s'hi pot fer? Inte­gració? Qui en té, de dret, a inte­grar un altre? Jo, no.

La lite­ra­tura sobre immi­gració és gegan­tina: Goo­gle dóna 13 mili­ons d'entra­des –només en català– al con­cepte immi­gració i 78.000 a l'expressió tex­tual “estudi sobre la immi­gració”. Però hem de mirar fets, ja que les parau­les se les enduu el vent. Cer­tes con­se­lle­ries s'equi­vo­quen: inte­grar no cohe­si­ona pas, necessària­ment. La cohesió creix des de dins de les per­so­nes: cal­dria que les aules d'aco­llida dures­sin poc, que les acti­vi­tats només per a immi­grants es mini­mit­zes­sin...

Bes­can­viar tota la vida la recepta del pa amb tomàquet per la del cuscús, o les sar­da­nes per les dan­ses d'altres indrets, no cohe­si­ona, tam­poc noin­te­gra. Pot aju­dar –i “que n'és, de maco!”–, però el que cal és dife­rent: ado­les­cents amb el 4rt d'ESO, plu­ra­li­tat en equips espor­tius o cele­bra­ci­ons joves, con­vivència.

Al Raval m'ho han fet veure: allà tenen cura de les per­so­nes i les famílies, no l'ela­bo­ració de plans inte­gra­dors. Recor­dem el Nel­son Man­dela d'Invic­tus! Les sub­ven­ci­ons han d'anar a acti­vi­tats per a tot­hom: si no, s'ali­men­ten els gue­tos. Per cert, que ho saben vostès si el nos­tre govern infor­marà sobre l'objec­tiu I.5 del Pla 2007?