Ignorància i atreviment

De la ignorància en diuen que és atre­vida. Doncs siguem atre­vits, tots ple­gats. Opi­nem de coses de les quals no tenim ni idea però que hem sen­tit, lle­git o ens han dit i que, per tant, deuen ser cer­tes. Opi­nem del sis­tema edu­ca­tiu d’Extre­ma­dura, per exem­ple? Segu­ra­ment cap de nosal­tres ha estat mai en una aula extre­me­nya, però això importa? No. Però es diu que la dis­po­sició de les tau­les i les cadi­res no és la millor i que els nens no apre­nen prou. Dir una estu­pi­desa d’aques­tes mag­ni­tuds no impe­deix que no et puguis dedi­car a la política ni que pre­ten­guis ser pre­si­dent d’un Estat impo­sat a la força segles enrere. I és estrany que, com a gran cons­ti­tu­ci­o­na­lista, Pablo Casado no res­pecti un pacte cons­ti­tu­ci­o­nal com és la pro­tecció de les llengües mino­ritàries a l’Estat. Ell, que se la coneix de dalt a baix. Però, encara que sàpiga que dir que es donen ins­truc­ci­ons perquè no es deixi pixar els nens si no ho dema­nen en català és una men­tida, a ell li surt a compte. Perquè no és més burro qui diu men­ti­des, sinó qui se les creu. I Casado sap que, a Espa­nya, se’l cre­uen, i molt. Perquè ell no parla per ignorància. Sim­ple­ment men­teix.

Jo, què volen que els digui, em sem­bla bé que en una classe en català no et dei­xin anar al lavabo. Igual que no els hi dei­xin anar si no ho dema­nen en cas­tellà en una classe en cas­tellà o en anglès en un d’anglès.

Les xim­ple­ries del PP serien les matei­xes si jo anés a viure a Extre­ma­dura i portés els meus fills a l’escola i denunciés que no poden estu­diar un 25% en català? Segur que no. Ja ho deia un altre il·lus­tre del PP: “No obli­dem que Cata­lu­nya és terra con­que­rida.” Manuel Fraga dixit. També ho és Anda­lu­sia, de terra con­que­rida. I, per molt que diguin que hi par­lin cas­tellà, als de Cadis no se’ls entén de res. I ningú els denun­cia. Punt a part és Díaz Ayuso, que està fent mèrits perquè l’any vinent li donin la Creu de Sant Jordi ofe­rint-se a empor­tar-se tot­hom qui no vul­gui anar a una escola on s’ense­nyi la llen­gua de la nos­tra terra. Si això segueix així, l’any vinent La Marató haurà de ser pel català, com ja fa dies que es diu per les xar­xes.