Molts bons Nadals diferents

Ens quei­xem que ens hagin tor­nat a limi­tar la llar­gada de la taula i hàgim de sor­te­jar quin cunyat es queda cas­ti­gat a casa seva. Podrà mani­fes­tar-se o anar a algun congrés polític. I la mas­ca­reta uni­ver­sal la veig doble­ment suada. Però avui, i repas­sant la feina que el volun­ta­riat fa tot l’any, i en espe­cial aquests dies, no toca quei­xar-se gaire, sinó treure’s el bar­ret i refle­xi­o­nar-hi en un exer­cici d’empa­tia. Miti­guen i donen escalf a qui no té sos­tre, al car­rer; o a per­so­nes a les quals aquests dies els pesa doble­ment el sos­tre al damunt del cap, en hos­pi­tals, pre­sons o llars de gent gran que, més que il·lusió, patei­xen una sobre­dosi de nostàlgia per aques­tes dates. Alguns arri­bem al segon Nadal dife­rent, però d’altres, dis­sor­ta­da­ment, n’acu­mu­len més. Bones fes­tes!