Els mites no tornen, són universals

Molta gent ja ha par­lat de la pel·lícula docu­men­tal Get back, de gai­rebé vuit hores de durada. Cal adver­tir que és per a ini­ci­ats, per a qui cone­gui molt la història i la música dels Beat­les. Par­teix d’unes 150 hores de fil­mació cons­tant al llarg d’un mes dels assa­jos del grup per a un pro­jecte fallit. Des­taca la bona selecció de frag­ments en què assis­tim a la relació, pun­tu­al­ment tensa, però no cris­pada, entre ells. Són qua­tre joves d’entre 27 i 29 anys amb molt de talent que s’ave­nen. Encara té més valor la sen­sació d’estar amb ells men­tre com­po­nen –i amb quina faci­li­tat!– temes que avui són històrics. Molts han car­re­gat la culpa del tren­ca­ment de la banda a Yoko Ono. No ho penso. Com a grup van com­plir la màxima “Viu ràpid, mor jove i dei­xaràs un bonic cadàver”. Bonic i mític.