Música després de la crisi

Després d’una gran crisi mun­dial com la pandèmia de covid –o tal com va pas­sar després de les dues guer­res mun­di­als– la cul­tura viurà un renai­xe­ment fruit d’una revo­lució en les for­mes i els con­tin­guts. La música ja està expe­ri­men­tant un relleu gene­ra­ci­o­nal que ens abo­carà els pro­pers anys a un canvi de para­digma abso­lut.

De moment, els pri­mers senyals ja els detec­tem en una pro­ducció extra­or­dinària, que els dos dar­rers anys ha superat –en català!– la xifra rècord de dues mil referències, sumant les edi­ci­ons físiques i digi­tals.

Jun­ta­ment amb l’allau de pro­ducció –con­di­ci­o­nada pels efec­tes del con­fi­na­ment i les con­seqüències entre els cre­a­dors joves– el 2022 serà també un any de retorns sonats. Un xoc emo­ci­o­nal entre la nostàlgia de l’escena i els ado­les­cents que han deci­dit fer cançons i, quan els temps ho per­me­ten, tocar a un esce­nari. Perquè aquest és un altre dels nous pro­ces­sos que cal cons­ta­tar: els artis­tes ja no es fogue­gen en directe per després gra­var un disc, sinó que escri­uen cançons des de l’habi­tació i roden clips amb el mòbil, i més tard es plan­te­gen actuar.

Un titu­lar és la rea­pa­rició dels clàssics. La reti­rada el 2013 no va ser defi­ni­tiva, i Antònia Font ja ha anun­ciat disc per a la pri­ma­vera i almenys qua­tre con­certs als Països Cata­lans. Igual­ment, està pre­vist que després d’un quart de segle la mítica banda de Sau pre­senti nou tre­ball, ara lide­rada per Pep Sala i Jonat­han Argüelles.

I cal sumar-hi el con­cert de Sopa de Cabra per cele­brar tres dècades del disc Ben endins –el més venut del rock català, guar­do­nat com a tri­ple disc de platí– o la gira dels 30 anys de Brams amb Bar­na­Sants.

I pel que fa a les nove­tats, hi haurà uns vete­rans Els Pets, la ina­bas­ta­ble Rosa­lia, Blau­mut, Els Catar­res o Doc­tor Prats, a més de Suu o Ginestà, per citar gene­ra­ci­ons mille­ni­als. Però sobre­tot par­lem del pop de but­xaca, nous can­tau­tors que gra­ven cançons a casa o la nova onada de músiques urba­nes que cada dia suma més adep­tes. I, això, sense obli­dar l’eclosió de la música balear, que el dar­rer any ha doblat les edi­ci­ons –con­ver­tit en el ter­ri­tori més prolífic dels Països Cata­lans gràcies al boom de grups emer­gents– i a l’acti­vi­tat inces­sant de l’escena valen­ci­ana gràcies al lide­ratge de Zoo o Smoking Souls.