La pàtria de les joguines

Aquests dies tot­hom està bus­cant jogui­nes per als més petits, per omplir d’il·lusió la infància, que és l’autèntica pàtria, segons encer­tada expressió de Rilke, la que con­forma la nos­tra per­so­na­li­tat mit­jançant les vivències, els sen­ti­ments i els records que guar­dem d’aque­lla etapa. La pre­gunta és quina pàtria caga el tió o tra­gi­nen els mags d’Ori­ent fins a les llars. Encara massa sovint hi dei­xen regals tenyits de sexisme, regals per a nens i regals per a nenes, regals dife­rents que refor­cen la vetusta sepa­ració de rols: per a ells l’acció, la com­petència, la inves­ti­gació; per a elles les cui­nes, els toca­dors de bellesa, les tas­ques de cura, habi­li­tats supo­sa­da­ment natu­rals que més enllà del típic embol­call de color blau o rosa van cons­truint la pàtria dels homes fut­bo­lis­tes, poli­cies i engi­nyers i la de les dones mes­tres, met­ges­ses i per­ru­que­res, per citar els resul­tats de l’enquesta Adecco 2021: “Què vols ser quan siguis gran?” És hora d’assu­mir que la bio­lo­gia no deter­mina el com­por­ta­ment social, que el desen­vo­lu­pa­ment del cer­vell es vin­cula a l’adap­tació a l’entorn, a la inter­re­lació i a la pràctica d’acti­vi­tats diver­ses, i que els pre­ju­di­cis coar­ten l’apre­nen­tatge i solen aca­bar pro­vo­cant els models que repre­sen­ten. Jugar és pas­sar-ho bé, a la vegada que adqui­rir conei­xe­ments i valors i incre­men­tar la coo­pe­ració i l’empa­tia; és clar que també pot ser entre­te­nir-se com­pe­tint con­tra els altres, nor­ma­lit­zant les desi­gual­tats i exer­cint la violència. De tot hi ha en el catàleg dels cen­tres comer­ci­als. Espe­rem que els mags defen­sin una infància lliure d’este­re­o­tips.