Lídia de Cadaqués

Se la coneix més com la dona que lle­gia i relle­gia tots els escrits i arti­cles d’Eugeni d’Ors on entre­veia mis­sat­ges dedi­cats a ella i que va que­dar atra­pada en l’uni­vers de l’escrip­tor i poeta català, que no pas per la seva tra­jectòria. Lídia Noguer, la dona que estava con­vençuda que era la pro­ta­go­nista de La Ben Plan­tada, la novel·la con­si­de­rada el bre­vi­ari del Nou­cen­tisme, és objecte d’una expo­sició ara que es com­me­mora el 75è ani­ver­sari de la seva mort. Comis­sa­ri­ada per Enric Tubert, l’expo­sició, inau­gu­rada la set­mana pas­sada a Agu­llana, se cen­tra en la seva vida a través de la rein­ter­pre­tació que li han fet una qua­ran­tena d’artis­tes. I aquí l’encert al meu enten­dre de la pro­posta: des­ta­car la vida i la tra­jectòria de Lídia Noguer per si sola, i no a través d’Eugeni d’Ors.

De la mateixa manera que l’escrip­tora Estre­lla de Diego posa l’objec­tiu a Que­rida Gala en la dona que va ser i no pas en les incur­si­ons en les quals va for­mar part al llarg de la seva vida vin­cu­la­des a Sal­va­dor Dalí. L’expo­sició Lídia, que fou i no fou la Ben Plan­tada, reta­lla el per­fil de Lídia Noguer i ens el pre­senta com a pro­ta­go­nista.

L’encert de tot ple­gat és que l’efemèride ser­veixi per rei­vin­di­car aquesta dona, que ella sigui l’eix cen­tral. Si d’ella s’ha dit que va ser una dona que no dei­xava indi­fe­rent ningú, és just que se la cone­gui per la seva tra­jectòria, no per la seva vin­cu­lació amb els artis­tes i intel·lec­tu­als amb qui va tenir con­tacte quan els tenia allot­jats a casa seva.

El mateix Tubert ho ha dit, que s’ha vol­gut des­ta­car la vida d’una dona que, si no fos així, seria recor­dada com una cui­nera excel·lent, que va tenir a dis­pesa a casa seva artis­tes i intel·lec­tu­als de renom, entre ells, Eugeni d’Ors, de qui es va ena­mo­rar d’una forma obses­siva. En canvi no, s’han tren­cat este­re­o­tips. La com­me­mo­ració del 75è ani­ver­sari de la mort de Lídia Noguer s’ha cen­trat a res­sal­tar el paper d’aquesta dona com a cre­a­dora, tot i que sense obra. I no l’entendríem així si algú no ens l’hagués pre­sen­tat tal com es pre­senta en aquesta expo­sició. O com ja ens la va pre­sen­tar fa uns anys l’escrip­tora Cris­tina Masanés en el lli­bre Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri (Qua­derns Crema). Per cert, la mos­tra al maig es podrà veure a Cadaqués.