La vida i obra d’Emili Vilà

La taula rodona Una mirada per­so­nal a la vida i obra d’Emili Vilà posarà l’accent a l’expo­sició sobre l’artista Emili Vilà Gor­goll (Lla­gos­tera, 1887-1967) que es pot veure fins diu­menge. En el debat que tindrà lloc dis­sabte hi inter­vin­dran el repre­sen­tant de la família pro­pietària del Museu Vilà, Jef­frey Martí; la peri­o­dista Sònia Geno­her, la his­to­ri­a­dora Dolors Grau i el regi­dor de Cul­tura, Enric Rami­o­net, que actuarà de mode­ra­dor. Les pin­tu­res que s’expo­sen al local social de La Caixa for­men part d’una col·lecció pri­vada de 42 obres, que va adqui­rir per 15.000 euros l’Ajun­ta­ment de Lla­gos­tera fa just un any. Algu­nes de les peces s’han començat a res­tau­rar i se n’han encar­re­gat la gra­du­ada en con­ser­vació i res­tau­ració Mari­bel Llo­bet i la res­tau­ra­dora de béns cul­tu­rals Gemma Edo. A la mos­tra, hi ha repre­sen­ta­des dife­rents èpoques del pin­tor, car­te­llista i fotògraf que mai va anar de la maneta de les avant­guar­des de la seva època i que va obrir el seu museu a la casa natal el 1967, si bé va morir tres mesos més tard. El lle­gat va pas­sar al seu nebot, l’antropòleg i fotògraf Emili Ribas, i a la mort d’aquest, el 1972, tot el patri­moni va que­dar en mans de Clara Bus­sot, que era la dona de fer fei­nes. Durant més de 30 anys Clara va diri­gir el museu, que con­te­nia cen­te­nars d’obres entre car­tells publi­ci­ta­ris i cine­ma­togràfics pin­tats a París entre les dècades de 1910 i 1940; retrats de per­so­nat­ges il·lus­tres de l’època i pai­sat­ges de la Costa Brava de prin­ci­pis de segle i de la post­guerra; un arxiu fotogràfic poc cone­gut de les models amb qui l’artista va com­pon­dre els car­tells; docu­men­tació per­so­nal, i algu­nes obres, dibui­xos, d’altres artis­tes com Tou­louse-Lau­trec, Carot, Degas o els famo­sos Modi­gli­ani que van ser robats en dues oca­si­ons. L’Ajun­ta­ment de Lla­gos­tera, en dife­rents governs, i la Gene­ra­li­tat van ini­ciar con­ver­ses pri­mer amb la Clara i més enda­vant amb el seu net, Jef­frey Martí, perquè el museu i el con­junt de l’obra fos­sin de titu­la­ri­tat pública, però ni abans ni ara s’ha pogut avançar en un acord que satisfés les dues parts. El museu Emili Vilà es pot visi­tar en hores con­vin­gu­des. Ha per­dut gla­mur, però manté un cert encant deca­dent. La com­pra d’aquesta col·lecció pri­vada per part de l’Ajun­ta­ment i la seva pri­mera expo­sició ha permès veure en un espai public l’obra d’un artista que mal­grat haver tri­om­fat a París sem­pre va dur Lla­gos­tera al cor.