Escàndol

Sin­ce­ra­ment, no sé si el que em molesta més dels anti­va­cu­nes és que con­si­de­ren els vacu­nats uns idi­o­tes. No només perquè, com si el per­so­nal científic i mèdic no tingués cap mena de cre­di­bi­li­tat, ens veuen com a xais o coni­llets d’Índies, sinó perquè, sen­tint els seus dis­cur­sos, sem­bla que cre­guin que igno­rem la per­ver­si­tat de les indústries far­macèuti­ques. Com no mal­fiar-nos d’un negoci amb uns guanys equi­pa­ra­bles a la venda d’armes i el nar­cotràfic? Allò que, a més, escama és la per­mis­si­vi­tat dels estats, si no se n’ha de dir con­nivència. Com pot ser que una inves­ti­gació finançada major­ment amb diner públic hagi donat peu als bene­fi­cis pri­vats de les vacu­nes anti­co­vid 19? Com pot ser que les far­macèuti­ques hagin tore­jat els estats no com­plint amb com­pro­mi­sos adqui­rits? Com és, al cap­da­vall, que les patents no esti­guin alli­be­ra­des? I d’aquí que, en funció de qui pot pagar-les, hi hagi països on pràcti­ca­ment no han arri­bat les vacu­nes, sense haver aju­dat tam­poc a crear-hi les con­di­ci­ons per con­ser­var-les? Si no és per soli­da­ri­tat, que sigui per ego­isme: el virus, mutant-se, s’escam­parà fins que no hi hagi vacu­nes per a tot­hom que en vul­gui. Tan­ma­teix, el negoci amb la covid-19 no es fa només amb les vacu­nes. Quants de diners s’han gua­nyat amb les mas­ca­re­tes? Amb els PCR “pri­vats”, el resul­tat dels quals se saben al cap de poques hores? Amb els tests d’antígens que, d’acord amb l’espe­cu­lació deri­vada de la maleïda llei de l’oferta i la demanda, van pujant de preu? Si, com és el cas del nos­tre país, tots aquests pro­duc­tes no són sub­mi­nis­trats de manera pre­ven­tiva per l’admi­nis­tració pública, és clar que no estan a l’abast de tot­hom i que això té unes con­seqüències en les per­so­nes amb menys recur­sos. Tot ple­gat és un escàndol.