El nom del porc i del senyor

Qui diu les veri­tats perd les amis­tats, i més si les amis­tats són pode­ro­ses i qui les diu és un malèvol comu­nista trans­mu­tat en minis­tre: diana con­tra la qual els senyors dis­pa­ren en el nom del porc per tapar la merda d’unes macro­gran­ges denun­ci­a­des per la UE pels seus efec­tes alta­ment con­ta­mi­nants. Ens refe­rim a les decla­ra­ci­ons del titu­lar de Con­sum, Alberto Garzón, sobre la neces­si­tat de fre­nar una pro­ducció inten­siva insos­te­ni­ble medi­am­bi­en­tal­ment, que fa peri­llar el 40% dels aqüífers, que obliga a impor­tar tones de soja per ali­men­tar els ani­mals i con­tri­bu­eix a agreu­jar el procés de des­fo­res­tació a Lla­ti­noamèrica, i que expulsa a l’atmos­fera un gas metà més perillós que el CO2. El minis­tre no es refe­ria al petit rama­der sinó a la con­cen­tració d’immen­ses fàbri­ques que creen carn de porc a tota pas­ti­lla per expor­tar i que estan impo­sant el seu model de crei­xe­ment: actu­al­ment el 77,8% de les explo­ta­ci­ons són inten­si­ves i el per­cen­tatge és encara més gran a Aragó, Cata­lu­nya i Cas­te­lla i Lleó. Si en volen conèixer les misèries bus­quin un Sal­va­dos del febrer del 2018 quan Jordi Évole es va infil­trar en una macro­granja o escol­tin les denúncies de les pla­ta­for­mes con­tra la rama­de­ria indus­trial sor­gi­des a l’Espa­nya buida; veu­ran la cara més cruel i bruta d’un negoci que devora el pla­neta. Més que posar el crit al cel, no seria més intel·ligent tre­ba­llar per un canvi de model? (Sí, vol dir també con­su­mir menys carn, el debat ja és pre­sent en la soci­e­tat.) El que no s’hi val és que els senyors diguin el nom del porc per defen­sar els seus interes­sos.