No diguis blat…

L’enèsima cam­pa­nya fas­ti­gosa con­tra la llen­gua cata­lana l’ha començat Inés Arri­ma­das amb una pre­tesa “denúncia” pública con­tra una edició infan­til del pro­grama Atrapa’m si pots de TV3. Tot ve d’un tall de vídeo en què una nena con­cur­sant s’embar­bussa amb la paraula “blat” i demana si ho pot dir en cas­tellà. El pre­sen­ta­dor, Llucià Fer­rer, de manera més que cor­recta i simpàtica, li indica que és un con­curs en català i que no pot con­ce­dir-li aquesta gràcia. Arri­ma­das no s’està de bar­re­jar naps amb cols: “A TV3 entre­vis­ten Otegi i bro­me­gen amb agre­dir guàrdies civils” però no es pot “res­pon­dre en cas­tellà”. Embo­lica que fa fort. A par­tir d’aquí, com sem­pre, la majo­ria de dia­ris espa­nyols s’abo­nen a escam­par mes­quita: “TV3 impe­deix con­tes­tar en cas­tellà als nens”, “El pre­sen­ta­dor d’un con­curs de TV3 nega res­pon­dre en cas­tellà a una nena”, “Polèmica per negar a una con­cur­sant que res­pongués en cas­tellà a TV3”... Tot això a la por­tada de diver­ses edi­ci­ons digi­tals, com si fos un fet escan­dalós, estrambòtic i digne d’esment. No m’agra­da­ria estar a la pell de la pobra con­cur­sant, que veu con­ver­tida una anècdota sense més importància en una sobre­ex­po­sició inde­sit­jada i en un lin­xa­ment vomi­tiu. Una altra vegada, els nens són uti­lit­zats en les dèries naci­o­na­lis­tes i fanàtiques de l’espa­nyo­lisme. No cal remar­car la nor­ma­li­tat dels límits fixats pel con­duc­tor del pro­grama: són els matei­xos que hi ha en qual­se­vol con­curs de for­mat simi­lar arreu del món. També a Espa­nya, on s’espera que els con­cur­sants res­pon­guin sem­pre en cas­tellà i pobres d’ells que no ho facin. Només des del supre­ma­cisme més fanàtic es pot arri­bar a com­par­tir el punt de vista d’Arri­ma­das, segons el qual el català s’ha de tor­nar pres­cin­di­ble i subs­tituïble arreu, fins i tot a la tele­visió pública cata­lana. Perquè es tracta d’això: que el català no ser­veixi ni per gua­nyar con­cur­sos a TV3.