La guerra contra la infància

Més guer­res, més sol­dats; més pobresa, més explo­tació i més violència. Una per­versa equació que s’acar­nissa, i de manera crei­xent, amb els més petits del pla­neta fins a arri­bar a les xifres rècord que es recu­llen en un recent informe de Save the Chil­dren: actu­al­ment 337 mili­ons de nens i nenes estan en risc de ser reclu­tats per grups armats i per for­ces gover­na­men­tals en 39 països; eren 99 mili­ons el 1990, de manera que ni les rei­te­ra­des cri­des de l’ONU ni tam­poc la pandèmia han con­tribuït a min­var aquest drama, sinó tot al con­trari, s’ha con­ver­tit en un tipus d’exter­mini con­tinu i massa invi­si­ble dins del món glo­ba­lit­zat. 337 mili­ons estan en risc i 200 mili­ons ja han estat atra­pats, com ara un jove de de Kivu del Sud, a la República Democràtica del Congo, a qui als 13 anys van segres­tar, tor­tu­rar i ense­nyar a matar; com una menor de Burkina Faso, obli­gada a casar-se amb un guer­ri­ller i a cui­nar, ren­tar roba, anar a bus­car lle­nya i fer d’espia... D’altres són usats per col·locar mines o per detec­tar-les o direc­ta­ment com a ter­ro­ris­tes suïcides. Les nenes fan d’escla­ves sexu­als, els nens ata­quen i ter­ro­rit­zen les pobla­ci­ons on han nas­cut perquè mai més hi puguin tor­nar i no s’esca­pin. Tenen por i fan por o són vio­la­des i rebut­ja­des perquè han per­dut l’honor. El Congo, Moçambic, Síria, l’Afga­nis­tan, el Iemen, l’Iraq, Fili­pi­nes, Mali, Burkina Faso, el Níger, Colòmbia, regi­ons de l’Amèrica Cen­tral... una bata­lla sense final! Però res de tot això importa als mer­ca­ders d’armes, que atien –o gene­ren– con­flic­tes allà on tenen molt a gua­nyar a costa de la vida dels altres.