Segle XXI

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, va anar la set­mana pas­sada a Madrid a defen­sar el referèndum. Com Puig­de­mont i Torra, i tots els pre­si­dents que han insi­nuat direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment aquesta pos­si­bi­li­tat, Ara­gonès es va tro­bar amb l’enèsim cop de porta de l’Estat espa­nyol. Hem escol­tat nova­ment i sense cap sor­presa per a pràcti­ca­ment ningú el no com una casa de pagès. Es pot enten­dre que Ara­gonès anés a Madrid i defensés el referèndum, d’altra manera els seus elec­tors no ho hau­rien entès. El Club Siglo XXI, però, no és el lloc més ade­quat per fer-ho. És un espai cadu­cat on majo­ritària­ment en nom del club libe­ral el seu públic espera que el con­fe­ren­ci­ant de torn li digui allò que vol escol­tar. En aquest cas, el públic del cadu­cat selecte club espe­rava d’Ara­gonès que li parlés d’una Cata­lu­nya empre­ne­dora i dels grans rep­tes pre­vis­tos del futur. El públic volia escol­tar del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat allò que el govern del PSOE i Podem ha venut a la seva parròquia, i sobre­tot a Madrid, després dels indults. Espe­ren un pre­si­dent dòcil, pru­dent i dia­lo­gant molt dife­rent dels ante­ri­ors. Volen que Ara­gonès, i el pre­si­dent té l’última paraula, només els parli d’eco­no­mia i del curs de la pandèmia. Espe­ren que Ara­gonès els deixi clar que Cata­lu­nya vol ser un dels motors impor­tants d’Europa i que expli­qui que els cata­lans són els més empre­ne­dors d’Espa­nya. Veus d’ERC ja cre­uen, com la majo­ria de l’inde­pen­den­tisme, que no n’hi ha prou, amb els indults. Que han apro­vat el pres­su­post de l’Estat i que, de moment, res de res. Val a dir que l’Estat ha trans­fe­rit els inter­ven­tors i secre­ta­ris d’ajun­ta­ments al govern basc. Un fet que Cata­lu­nya no pro­posa amb con­tundència ni acon­se­gueix. Sens dubte, el Siglo XXI ser­veix per fer bullir l’olla. Allò que ser­vi­ria per al prec d’Ara­gonès, tocant de peus a terra i per als objec­tius d’aquest segle, és la uni­tat cata­lana al Congrés i al Senat. Amb la uni­tat el govern tin­dria més difícil els cops de porta.