Estupidesa anglosaxona

Gràcies a l’impres­cin­di­ble ser­vei de premsa digi­ta­lit­zada de l’Arxiu Muni­ci­pal de Girona, que recent­ment ha cele­brat el seu quinzè ani­ver­sari, podem saber, per exem­ple, quina va ser la pri­mera vegada que un mitjà escrit gironí va publi­car la paraula rock, no com a nom propi de l’actor Rock Hud­son ni com a topònim rocós (Rock Island, Rock Springs), sinó com un nou estil de música que, en la segona mei­tat dels anys cin­quanta, estava tor­nant boja una part impor­tant del jovent nord-ame­ricà i britànic, no la sana joven­tut espa­nyola, evi­dent­ment... Tot apunta que la pri­mera vegada que es va par­lar a la premsa giro­nina del temut rock’n’roll no va ser a Los Sitios, el diari del Movi­mi­ento, sinó a Gerona Depor­tiva, suple­ment de la revista Usted, on el 22 de març del 1956 ja es publi­cava una nota, dins d’un bloc de notícies cine­ma­togràfiques titu­lat Ser­vi­cio de prensa de Colum­bia Film, S.A.: “El pro­duc­tor Sam Katz­man ha con­tra­tado a Bill Haley y sus ‘Comets’, prin­ci­pa­les expo­nen­tes del ritmo ’roch’ n roll’ [sic], para una de les prin­ci­pa­les esce­nas de la película ‘Rock Around the Clock’, que Colum­bia comen­zará a rodar en breve. El film lo diri­girá Fred F. Sears”. Abans de con­ti­nuar, només un apunt sobre Sears, gran tre­ba­lla­dor: va diri­gir més de 50 pel·lícules –a més d’actuar també en una vui­tan­tena de films– entre el 1949 i el 1957, quan va morir per una hemorràgia cere­bral, al seu des­patx de la pro­duc­tora Colum­bia. El tre­ball és salut, diuen.

A Los Sitios, “Dia­rio de Falange Española Tra­di­ci­o­na­lista y de las JONS”, el feno­men del rock es va plan­te­jar com si fos un tsu­nami des­truc­tor que va sor­gir d’Amèrica i va començar a pro­vo­car dis­tur­bis a les pro­jec­ci­ons de Rock Around the Clock al Regne Unit o França: “Una gran mul­ti­tud de jóvenes de ambos sexos empezó a des­truir sillas, a arran­car cor­ti­nas, mien­tras voci­fe­raba y bai­laba a los acor­des del ‘rack and roll’ [sic]”, deia una nota titu­lada Película no apta para bai­la­ri­nes, sobre l’arri­bada del “nuevo ritmo de jazz” a Manc­hes­ter. En canvi, a la més civi­lit­zada Lis­boa, on gover­nava el dic­ta­dor Sala­zar, el rock’n’roll va ser rebut “sin vio­len­cias”. Però res com­pa­ra­ble a l’arti­cle La par­tida de bau­tismo de América está escrita en español, de Rafael García Ser­rano, publi­cat el 12 d’octu­bre del 1956 en el 464è ani­ver­sari del des­co­bri­ment d’Amèrica, on es refe­ria al rock’n’roll com “esa impre­si­o­nante estu­pi­dez anglo­sa­jona”.