Que mai oblidem

Ens van des­ti­tuir un govern i dis­sol­dre un Par­la­ment esco­llit democràtica­ment per la ciu­ta­da­nia fa rela­ti­va­ment poc, encara que sem­bli que hagi pas­sat una eter­ni­tat. Recordo això perquè qua­tre anys, tres mesos i cinc dies després ens tro­bem amb una nova intro­missió del règim del 78. Ho fa a través de la Junta Elec­to­ral Cen­tral, que ha amenaçat la pre­si­denta de la cam­bra cata­lana, Laura Borràs, amb “con­seqüències jurídiques” si no retira l’escó al dipu­tat Pau Juvillà, inha­bi­li­tat per haver man­tin­gut llaços grocs al seu des­patx a la Pae­ria en les gene­rals del 28-A del 2019. És impor­tant no obli­dar que vam votar l’1-O; que per no haver-se doble­gat a les deman­des del règim un govern va ser des­tituït i el Par­la­ment, dis­solt, i que el pre­si­dent Puig­de­mont i els con­se­llers Comín, Puig i Pon­satí van haver d’exi­liar-se i són per­se­guits. És impor­tant recor­dar-ho perquè a vega­des part de la classe política inde­pen­den­tista sem­bla obli­dar-ho. I dic això perquè pro­ba­ble­ment si ho haguéssim recor­dat el pre­si­dent Torra no hau­ria per­dut l’escó. És impor­tant no obli­dar que aques­tes intro­mis­si­ons pas­sen perquè el Par­la­ment que tenim és un Par­la­ment autonòmic. No és sobirà i men­tre no ho sigui el règim del 78 con­ti­nuarà inter­fe­rint en la vida política, econòmica i social del país. D’aquí la importància de no obli­dar. El règim del 78 ho sap i per això aquesta mani­pu­lació de la memòria amb la col·labo­ració d’algun sec­tor inde­pen­den­tista que pretén fer-nos creure que l’1-O forma part del pas­sat, quan en rea­li­tat no ha can­viat res. Les con­di­ci­ons con­ti­nuen sent les matei­xes i pit­jors encara pel mal­trac­ta­ment tant en la llen­gua com en gestió dels pro­pis recur­sos.