Tots som ‘Alcarràs’

Dime­cres va escla­tar la notícia: Alcarràs, de la cine­asta cata­lana Carla Simón, era pre­mi­ada amb l’Os d’Or del Fes­ti­val de Berlín. I l’ale­gria pel pre­uat guardó es va des­fer­mar arreu, i en dir arreu vol dir fins a dimen­si­ons sor­pre­nents. No sé si és perquè la gent està més neces­si­tada de bones notícies, que segur que sí, però no només els cinèfils i mit­jans de comu­ni­cació es van abo­car a aplau­dir un premi històric rebut per una pel·lícula cata­lana i en català sinó també les xar­xes, per gent que ni l’interessa el cinema ni pensa anar a veure-la. Que els mit­jans espa­nyols i el pre­si­dent del gobi­erno no tar­des­sin a one­jar la ban­de­reta és un clàssic, sobre­tot en l’esport. Més lícit és que el tri­omf d’Alcarràs se l’hagi fet seu el poble i, és clar, la page­sia en ple.