‘Disco music’: plaer culpable

Té molt mala fama la disco music, ja des dels temps en què tri­om­fava arreu del món gràcies a la pel·lícula Satur­day Night Fever (1977), amb Tra­volta ballant al ritme de You Should Be Dan­cing dels Bee Gees. Com a reacció vis­ce­ral, alguns rockers inte­gris­tes es van dedi­car a cre­mar en un estadi de Chi­cago mun­ta­nyes de dis­cos d’aque­lla música bas­tarda, el 12 de juliol del 1979, a l’ano­me­nada Disco Demo­li­tion Night: res a enve­jar a la passió dels nazis per les fogue­res de lli­bres. Tam­poc a aquesta banda de l’Atlàntic la música disco ha tin­gut grans adep­tes reco­ne­guts –una excepció va ser la gran banda bar­ce­lo­nina Fun­dación Tony Manero, bate­jada en honor del pro­ta­go­nista de Fie­bre del sábado noche–, a pesar de l’evidència que en el seu moment se’n van ven­dre mili­ons de dis­cos i que ara es con­ti­nua escol­tant, encara que sigui com un plaer cul­pa­ble que es con­su­meix en la inti­mi­tat. Puc jurar que, men­tre escric aquest arti­cle, sona per la ràdio Stayin’ Alive dels Bee Gees.

El feno­men de la disco music i el funk més comer­cial con­ti­nua viu també a les pro­gra­ma­ci­ons dels fes­ti­vals. Aquest estiu, per exem­ple, coin­ci­di­ran Earth, Wind & Fire Expe­ri­ence feat. Al McKay, al Sons del Món de Roses (5 d’agost); Kool & The Gang, al Fes­ti­val de la Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols (13 d’agost), i Boney M amb Liz Mitc­hell, al Som de Mar de Llo­ret (25 d’agost). I una mica més lluny, a Bar­ce­lona, Nile Rod­gers i els seus immor­tals Chic –que ja han pas­sat dues vega­des per Cap Roig, el 2009 i el 2019– actu­a­ran al Fes­ti­val Jar­dins de Pedral­bes el 21 de juny. A l’espera que creïn uns holo­gra­mes dels Bee Gees, com els que estan a punt de fer ‘reviure’ Abba a Lon­dres, el feno­men del revi­val disco con­ti­nua amb molt bona salut, per la nostàlgia dels balls pas­sats.

En la majo­ria dels con­certs esmen­tats no pre­do­mi­nen els com­po­nents ori­gi­nals dels grups que es van fer cèlebres fa qua­tre dècades. El gui­tar­rista Al McKay, mem­bre d’Earth, Wind & Fire entre el 1973 i el 1981 –l’etapa dels grans clàssics, inclòs Sep­tem­ber–, ja deixa clar que lidera la seva pròpia experiència del grup; Liz Mitc­hell és una de les veus ori­gi­nals de Boney M, però no l’única que s’ha fet seu el nom del quar­tet: fa tres anys, els Boney M de Mai­zie Willi­ams van actuar a Sons del Món. I de Kool & The Gang, que han actuat a Cap Roig (2008) i a Pera­lada (2018), sabem que el bai­xista Robert Kool Bell, Muham­mad Bayyan per a l’Islam, con­ti­nua al cap­da­vant d’una for­mació en la qual que­den pocs dels que van gra­var Cele­bra­tion el 1980. Però l’impor­tant són les cançons i els records.