Dia de la Dona i crits de pau

La huma­ni­tat encara ha d’anar molt lluny perquè el 8-M sigui un motiu de cele­bració més que de rei­vin­di­cació. Avui és un dia de pro­testa en con­tra dels assas­si­nats mas­clis­tes, per la igual­tat de la dona a la feina i per tants altres dese­qui­li­bris en con­tra de les dones. És bo que aquest 8-M es dedi­qui a les dones i que a les mani­fes­ta­ci­ons hi vagin tan­tes per­so­nes com puguin per visu­a­lit­zar un clam a favor de la igual­tat. Es fa difícil d’enten­dre que en un dia com el d’avui el Par­la­ment hagi ajor­nat la sessió plenària d’aquesta tarda. Hau­ria estat més pro­fitós apro­var un plec de mesu­res rela­ti­ves al femi­nisme amb temps sufi­ci­ent per aquells par­la­men­ta­ris que vul­guin anar a les mani­fes­ta­ci­ons del cap­ves­pre. Segons el regla­ment, els par­la­men­ta­ris no poden fer vaga com la resta de tre­ba­lla­dors donat que la seva tasca és de repre­sen­tació i el seu sou és una assig­nació que, entre altres raons, no es podria res­tar de la nòmina. Dia de la Dona per aca­pa­rar tota l’atenció infor­ma­tiva. Mal­grat que allò que passi a la guerra se situa al davant de tot ple­gat fins al punt que avui la mani­fes­tació pot esde­ve­nir també un clam con­tra la guerra. Al Par­la­ment la guerra es viu amb pre­o­cu­pació i amb una certa uni­tat. Inde­pen­den­tis­tes, soci­a­lis­tes, comuns i Ciu­ta­dans coin­ci­dei­xen en les mani­fes­ta­ci­ons per la pau tot i que rece­len de l’envi­a­ment d’armes del govern espa­nyol i el vis­ti­plau mati­sat per part de la Gene­ra­li­tat. La CUP es mos­tra radi­cal­ment en con­tra de la guerra. A Madrid, la tensió entre el PSOE i Podem no s’atura. La minis­tra Ione Belarre ano­mena “par­tits de guerra” aquells que donen suport a l’envi­a­ment d’armes, un fet que pre­o­cupa Pedro Sánchez perquè ha de mos­trar uni­tat davant els orga­nis­mes euro­peus.