Els moderats del PP

El pre­si­dent de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha anun­ciat la seva can­di­da­tura a pre­si­dir el Par­tit Popu­lar després de la renúncia al càrrec de Pablo Casado. Qui diu renúncia, diu lin­xa­ment i defe­nes­tració. En aquest “càrtel” que és el PP –en parau­les de Gabriel Rufián–, on s’espien els uns als altres i es pre­mia la cor­rupció, de tant en tant se sent par­lar de l’existència de per­fils mode­rats. És el cas de Núñez Feijóo, a qui ens volen pre­sen­tar com l’encar­nació del seny i de la mesura, posseïdor d’un saber fer que ser­virà per reco­sir la dreta espa­nyola. Cada cop que des d’aquell sec­tor ideològic volen pre­su­mir de tem­prança, ja ens podem posar a tre­mo­lar. Anys enrere va repre­sen­tar aquest paper el madri­leny Ruiz-Gallardón, per després aca­bar ali­ne­ant-se amb les tesis més ultres, arri­bant a com­pa­rar la inter­rupció de l’embaràs amb l’escla­vi­tud. La seva pro­posta de llei de l’avor­ta­ment, impul­sada des del càrrec de minis­tre de Justícia, va supo­sar el final de la seva car­rera política, essent una norma tan reac­cionària que Mari­ano Rajoy va haver-ne d’anun­ciar la reti­rada per l’onada d’indig­nació que estava gene­rant. Rajoy, l’altre mode­rat que no es va estar d’enviar la poli­cia a repar­tir estopa con­tra un referèndum pacífic i democràtic, empre­nent una de les cam­pa­nyes repres­si­ves més bru­tals del món occi­den­tal de la dar­rera dècada. No us pen­seu que Núñez Feijóo no hagi fet de les seves: una de les pri­me­res mesu­res com a pre­si­dent de Galícia va ser rebai­xar el requi­sit del conei­xe­ment de la llen­gua gallega per acce­dir a tre­ba­llar a l’admi­nis­tració. També podem recor­dar l’epi­sodi de quan va esmen­tar la líder del Bloc Naci­o­na­lista Gallec, Ana Pontón, per dir que “està molt neces­si­tada”. Aquesta set­mana, el mateix indi­vidu ha dei­xat la porta oberta a pac­tar amb la ultra­dreta a Cas­te­lla i Lleó. Déu-n’hi-do aquests mode­rats que sem­blen Tor­rente.