Fracàs polític

Els que fa anys van fer el salt a peti­tes comer­ci­a­lit­za­do­res o coo­pe­ra­ti­ves energètiques per raons diver­ses fa mesos que aguan­ten amb elles més per con­ven­ci­ment que no per guany per­so­nal, i ja veu­rem quant de temps hi duren. Les com­pres a llarg ter­mini a les pro­duc­to­res els van per­me­tre, sobre­tot a les que van apos­tar també per la gene­ració de reno­va­bles, man­te­nir preus com­pe­ti­tius un temps, però el sis­tema de fixació de preus dis­pa­rat del mer­cat ha aca­bat reper­cu­tint en els cli­ents i pro­voca que ja no n’aga­fin més perquè hi sur­ten per­dent. Ja pas­sava sense Ucraïna ni l’excusa del gas. Bene­fi­cia els de sem­pre i, man­lle­vant les parau­les de Pep Guar­di­ola sobre la guerra a Ucraïna, és un fracàs més de la classe política.