Blair

Ahir, en Tony Blair va anun­ciar for­mal­ment que pre­sen­tarà la dimissió a la reina el pro­per 27 de juny per dei­xar pas a en Gor­don Brown. S’aca­ba­ran així els 10 anys de man­dat d’un home que va arri­bar al poder en mig d’una increïble popu­la­ri­tat i que el deixa quan l’opinió pública britànica li ha girat l’esquena. Par­ti­ci­par a la guerra de l’Iraq al cos­tat dels Estats Units és segu­ra­ment la decisió que li ha fet per­dre més suport popu­lar, però ahir en l’acte de comiat a Sed­ge­fi­eld va man­te­nir-se ferm: “Us demano que accep­teu una cosa: amb la mà al cor, vaig fer el que creia que s’havia de fer”. Segur que les seves parau­les no con­ven­ce­ran els britànics i que l’Iraq serà sem­pre la creu dels deu anys de govern Blair, però fóra pro­fun­da­ment injust no recor­dar el balanç extra­or­dinària­ment posi­tiu que pre­senta en altres camps.

Segle XXI
En Blair va remar­car que la Gran Bre­ta­nya “se sent con­for­ta­ble al segle XXI, orgu­llosa del seu pas­sat, con­fi­ada en el seu futur”. Les claus de la trans­for­mació del país en els dar­rers anys són una política econòmica ori­en­tada al crei­xe­ment, la cre­ació de llocs de tre­ball i la defensa del mer­cat. Un altre eix fona­men­tal ha estat la reforma de l’Estat de benes­tar i dels ser­veis públics pro­mo­vent la res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual i la gestió amb cri­te­ris empre­sa­ri­als. La segu­re­tat ha ocu­pat també un paper pri­o­ri­tari en la seva agenda. Final­ment, la devo­lució de com­petències al País de Gal·les i Escòcia i el procés de pau a Irlanda del Nord jus­ti­fi­ca­rien totes soles els 10 anys de man­dat de Tony Blair.

L’anti-Blair
A l’esquerra euro­pea, en Blair repre­senta exac­ta­ment el con­trari del que repre­senta en Rodríguez Zapa­tero. La res­pon­sa­bi­li­tat d’en Blair aguan­tant les trom­pa­des a l’Iraq con­trasta amb la fugida orga­nit­zada per en Rodríguez Zapa­tero. La coherència d’en Blair i la tos­su­de­ria per tirar enda­vant les refor­mes en què creu, con­trasta amb la volu­bi­li­tat del líder soci­a­lista espa­nyol. L’èmfasi que sem­pre ha posat en Blair en l’esforç i la res­pon­sa­bi­li­tat dels ciu­ta­dans, con­trasta amb la tendència al gra­tis total d’en Rodríguez Zapa­tero... No cal que segueixi. Segur que vostès ja se n’han ado­nat. A mi m’agrada en Blair. El tro­ba­rem a fal­tar.