Sánchez, sense oposició

Pedro Sánchez estarà uns dies de gira euro­pea per reco­llir infor­mació sobre la guerra a Ucraïna. El temor que han dei­xat les parau­les del pre­si­dent dels Estats Units sobre la pos­si­bi­li­tat d’una ter­cera guerra mun­dial inten­si­fica els movi­ments diplomàtics. Va ser Albert Ein­stein qui va avi­sar que en una ter­cera gran guerra el món que­da­ria arra­sat i la quarta guerra mun­dial hau­ria de ser a cops de roc i cops de pal. L’actual situ­ació és per estar alerta i la península Ibèrica, des d’un punt de vista mili­tar i estratègic mirat des dels Estats Units, és un por­ta­a­vi­ons que pot ser­vir per als uns i per als altres com fa anys va augu­rar Kis­sin­ger. Lluny de les hipòtesis, la con­jun­tura de la política espa­nyola ha por­tat el pre­si­dent Sánchez a poder actuar en aquests moments en soli­tari i amb l’única opo­sició situ­ada dins del seu mateix govern a càrrec d’Uni­des Podem. A Sánchez li fan opo­sició des de Podem amb uns com­por­ta­ments que volen ser més d’esquer­res que el pre­si­dent amb eslògans de No a la guerra. Tot ple­gat esdevé poca cosa des que Pablo Igle­sias va aban­do­nar l’exe­cu­tiu. Ara mateix, Sánchez està sense opo­sició. La que podia tenir dins del PSOE està silen­ci­ada veient el pro­ta­go­nisme que té un dels opo­si­tors, l’actual cap de la diplomàcia euro­pea, Josep Bor­rell. El PP està pre­o­cu­pat amb el seu congrés de l’abril i en la seva recons­trucció després de la crisi Casado-Ayuso. Tots espe­ren Feijóo. Els par­tits del suport a Sánchez en la inves­ti­dura estan en una situ­ació de con­fort polític. Com és el cas d’ERC, que, mal­grat tot, insis­teix en la neces­si­tat de la taula de diàleg, que tot indica que es farà aviat sense l’auto­de­ter­mi­nació ni l’amnis­tia. Pedro Sánchez està pràcti­ca­ment sense opo­sició, excepte la que té dins de casa seva i el temor que vin­gui Vox en forma de llop. Sánchez, sense opo­sició en un país on sem­pre cal mati­sar els governs de torn...