Opinió

Keep calm

Ingenuïtat

Amb la irrupció de la pandèmia vam ser cons­ci­ents de la fra­gi­li­tat, la vul­ne­ra­bi­li­tat i la ines­ta­bi­li­tat del món on vivim. Cons­ci­ents de com un virus que apa­rei­xia a la Xina al cap de qua­tre dies ja pas­sava per sota les por­tes de les cases d’arreu. I no només això. Entrava a les nos­tres vides i a molts, el virus, els la va pren­dre, la vida. I amb ell també s’ins­tal·lava la incer­tesa i cap­gi­rava tot l’ordre i l’equi­li­bri mun­di­als. Vam dir, pro­cla­mar, escriure, lle­gir que tots, tots, havíem après la lliçó. Que no podíem con­ti­nuar pel mateix camí perquè això por­tava a la des­a­pa­rició com a espècie. Pas­sats dos anys i encara amb pandèmia, no ens hem refet d’aquell dal­ta­baix i està ben clar que hi ha cer­tes per­so­nes que han tor­nat a la nor­ma­li­tat d’abans i això vol dir viure en el con­flicte. I vet-ho aquí que ja som tes­ti­mo­nis altra vegada d’aquesta ines­ta­bi­li­tat, que tens la sen­sació que no ens ha aca­bat d’aban­do­nar mai. Som tes­ti­mo­nis de com un virus, ara el de la guerra, esclata a Ucraïna i les seves con­seqüències s’escam­pen pel món. La pri­mera i més dura­dora: la incer­tesa. Així com lla­vors els xine­sos van ser les pri­me­res vícti­mes i després vam venir tots els altres, ara ho són els ucraïnesos que hi estan per­dent la vida i, de retruc, el país. Mili­ons de per­so­nes que d’avui per demà han d’enca­bir la seva vida en una maleta i fugir de casa seva si no volen morir. Por­ten la por i la incer­tesa gra­vada als ulls. Ells pla són cons­ci­ents de la fra­gi­li­tat, de la vul­ne­ra­bi­li­tat i la ines­ta­bi­li­tat de les seves vides. I dar­rere d’ells hi ha els efec­tes d’aquesta esca­lada mili­tar que es patei­xen arreu. Però, com hem arri­bat fins aquí? Que per culpa de l’ona expan­siva de les ànsies de gran­desa d’una per­sona que viu a Rússia, que no està sola, se’n res­senti tot­hom? Com pot ser? Com és que no es pot parar? Sovint penso que, encara que no ens ho sem­bli, nosal­tres en som còmpli­ces, d’aquesta rea­li­tat. Per­do­neu la meva ingenuïtat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia