Sentir-se estranger a casa
El director grec de cinema Theo Angelopoulos comenta en el llibre La idea d’un film (Documenta Universitària - Lliçons de la Càtedra Ferrater Mora, 2008), que uns periodistes hel·lènics es van enfadar molt quan els va dir que se sentia exiliat dins el seu propi país, i afegia: “És un sentiment que trobem en Camus a L’estranger, el sentiment de sentir-se exiliat, de no ser a casa.” D’alguna manera és la sensació que vaig tenir la setmana passada a Barcelona, potser perquè feia massa temps que no anava a la capital. Em vaig trobar de cop capbussat en una immersió lingüística total, en una llengua que no és la pròpia, i que, per més que m’hi esforçava, el castellà dominant s’imposava arreu. Vaig tenir clar que tots els pronòstics apocalíptics sobre el futur del català que ha fet l’amic Joan Ferrerós, en aquest mateix espai, no és només que siguin certs, sinó que encara han quedat curts. Em vaig solidaritzar amb els companys de professió de TV3, Catalunya Ràdio, RAC 1 o 8TV, per l’esforç que fan de mantenir la parla del país en aquests mitjans, i em vaig prometre que intentaré retenir-me i no criticar-los tant pels castellanismes colossals que emeten cada dia per les ones i televisions públiques i privades. També vaig pensar que l’actuació escandalosa, sense cap criteri científic, que ha fet la judicatura ordenant que es facin el 25% de les classes de les escoles en castellà sembla més aviat el que podrien fer uns botxins que s’acarnissen amb aquells que ja són pràcticament morts, no fos cas que fessin una revifada. Una revifada que, si es produeix, no vindrà de l’entorn urbà, sinó de la Catalunya rural, reducte de la llengua. Precisament el món rural és el centre del debat literari que es fa aquests dies a Girona i Olot. El Festival MOT, amb el lema El camp, reivindica la ruralitat com a centre de la literatura que parla d’aquest entorn rural, però des d’una visió que es pot fer tant des de la gran ciutat com des del petit poble. Avui, a casa nostra i en la literatura universal, s’escriuen moltes obres ambientades en aquest entorn de pagès, del petit poble que pot esdevenir centre d’un univers. Només cal veure les grans obres que s’han publicat, o l’èxit que té avui, també en el món del cinema, una pel·lícula catalana, en què es parla en català, com és Alcarràs, que ha aconseguit l’Os d’Or a Berlín, amb un drama rural familiar sobre la desaparició de l’activitat agrícola.
