La immersió, dissecada

“El poder polític ha renun­ciat a apro­fi­tar l’impor­tantíssim valor cul­tu­ral i econòmic que suposa la llen­gua cas­te­llana negant-ne el caràcter de llen­gua pròpia de molts cata­lans (la cur­siva és meva).” Fa dis­set anys un grup d’intel·lec­tu­als espa­nyo­lis­tes va fer públic el que es va ano­me­nar “Mani­fest del Taxi­der­mista”, en què es recla­mava la fun­dació d’un nou par­tit polític que trenqués els con­sen­sos naci­o­nals a Cata­lu­nya, espe­ci­al­ment els que tenien a veure amb la iden­ti­tat i, sobre­tot, amb la llen­gua.

En menys d’un any, aquest par­tit ja estava creat. D’entrada, va adop­tar l’aspecte d’una versió anti­ca­ta­la­nista del PSC, que era d’on pro­ve­nien la major part dels intel·lec­tu­als del mani­fest fun­da­ci­o­nal. Una mà de pin­tura soci­al­demòcrata que va sal­tar en poc temps, fins con­ver­tir-se en el “Pode­mos de dre­tes” que es recla­mava, amb insistència, des de l’Ibex. Ciu­ta­dans va con­ver­tir-se en la força de xoc con­tra l’inde­pen­den­tisme, auto­vic­ti­mit­zant-se i ges­ti­cu­lant tea­tral­ment per als mit­jans de Madrid, que sem­pre tenien a mà la catifa ver­me­lla i el guant de seda per a aquells camor­ris­tes que inti­mi­da­ven i pro­vo­ca­ven les per­so­nes que s’atre­vien a pro­tes­tar con­tra la repressió.

Però tan aviat com els par­tits inde­pen­den­tis­tes van anar tor­nant a la cleda autonòmica, el par­tit anava que­dant obso­let. La insolència dels seus diri­gents moles­tava des de l’Ibex fins al PP i aquí es va aca­bar la seva funció. Final­ment, n’hi ha hagut prou que el PSC hagi forçat el punt final de la immersió lingüística perquè Ciu­ta­dans hagi per­dut les últi­mes posi­ci­ons. He dit per­dut? No. Amb el cas­tellà –ara sí, explícita­ment– com a llen­gua vehi­cu­lar a l’escola cata­lana i TV3 a l’abast dels pac­tes del PSC, aquells taxi­der­mis­tes han acon­se­guit els objec­tius que s’havien pro­po­sat. La immersió lingüística i els mit­jans de comu­ni­cació públics d’aquest país aca­ba­ran dis­se­cats dins la vitrina d’algun museu antro­pològic de Madrid.