Defensar el país

Una enquesta recent pre­gun­tava al ter­ri­tori esta­tal si els ciu­ta­dans defen­sa­rien el país en cas d’un con­flicte bèl·lic. El color verd s’este­nia per tot el ter­ri­tori espa­nyol excepte a Cata­lu­nya, el País Basc i de manera més mati­sada Galícia. No sé si a vostès els passa el mateix, però una de les sor­pre­ses és veure la con­vicció amb què els ucraïnesos es que­den al seu país per defen­sar-lo fins a les dar­re­res con­seqüències. Fins i tot casos de ciu­ta­dans que ja resi­dint en altres països de la Unió Euro­pea retor­nen al seu país d’ori­gen per defen­sar la seva ciu­tat.

És cert que l’enquesta esmen­tada pre­gun­tava si s’allis­ta­rien per pro­te­gir l’Estat espa­nyol, però què pas­sa­ria si la pre­gunta es fes a Cata­lu­nya i per defen­sar el nos­tre país. Doncs, la veri­tat, crec que tam­poc vari­a­ria tant. En alguns moments, quan el xoc amb l’Espa­nya més retrògrada sem­blava arri­bar als seus punts àlgids, es va posar sobre la taula si estaríem dis­po­sats a arri­bar a la inde­pendència encara que això suposés que unes dese­nes de con­ciu­ta­dans moris­sin per la causa. Clara Pon­satí afir­mava que la inde­pendència de Cata­lu­nya era prou impor­tant per valer la vida d’una per­sona. Els lli­bres que han anat sor­tint sobre tota la història del procés evi­den­cien que el govern lide­rat per Puig­de­mont va tirar milles, però que un cop va com­pro­var el que era capaç d’orde­nar Madrid va pre­fe­rir ser caut per evi­tar que es comp­tes­sin morts en la nos­tra lluita.

Sem­pre he defen­sat que amb morts no segui­ria cap causa. És com l’anunci dels acci­dents de trànsit. Si ens diuen que tin­drem un país lliure amb 5 morts, és fàcil sucum­bir a la temp­tació i dir doncs enda­vant. Però pot­ser ens can­vi­a­ria la cara si, d’aquells cinc morts, un fos la nos­tra pare­lla, la nos­tra mare o el nos­tre fill o filla. Som un país pacífic. Històrica­ment s’ha demos­trat amb el volum d’objec­tors que hi va haver abans que la mili deixés de ser obli­gatòria o els milers que van optar per la pres­tació social subs­ti­tutòria que et per­me­tia no haver d’empu­nyar cap arma ni ves­tir-te amb uni­forme. I som així. L’1 d’octu­bre es van defen­sar els col·legis elec­to­rals de manera entu­si­asta, i pot­ser la meva visió del país que tenim és total­ment equi­vo­cada. Sem­pre he pen­sat que el camí de Cata­lu­nya cap a la inde­pendència serà pacífic o no serà.