Els límits de la violència

Mala­ment anem quan la con­demna de la violència, sigui quina sigui, passa pel sedàs dels mati­sos. La plan­to­fada de l’actor Will Smith a l’humo­rista Chris Rock durant la cerimònia dels Oscar no es pot jus­ti­fi­car, i punt. Coin­ci­dim que el comen­tari que el segon va fer sobre la també actriu Jada Pinkett, esposa de Smith, va ser, en el millor dels casos, des­a­for­tu­nat, bar­rut i fora de lloc, però d’aquí a asse­gu­rar que es merei­xia que el col­pe­ges­sin hi va tot un món. Les xar­xes bullen aplau­dint l’agres­sor perquè és un actor famós i simpàtic que “només” va per­dre els estreps i perquè ho va fer per defen­sar la seva pare­lla. No par­lem de l’argu­ment d’una pel·lícula, a la vida real l’amor no hau­ria de ser mai l’excusa de la violència.