Volem la veritat

La imatge era vigo­rosa. I el dis­curs, roent. Aquest dijous hem vist, i sobre­tot escol­tat, diver­ses vícti­mes d’abu­sos sexu­als per­pe­trats per eclesiàstics dir que no, que aquesta comissió que s’ha creat a l’albir del Congrés dels Dipu­tats per inves­ti­gar aquest escàndol abo­mi­na­ble, sen­zi­lla­ment no se la cre­uen. I de motius per al recel, no els en fal­ten. Perquè la seva és una experiència sis­temàtica de topar con­tra el mur her­culi de silenci que, ara com ara, pro­te­geix una de les ins­ti­tu­ci­ons que encara és un balu­ard de les essències hispàniques. Hi ha qui dirà que ja és així. Però sí, actu­al­ment l’Església és encara bas­tant into­ca­ble. Hi ha una pel·lícula esplèndida, Spot­light, que fa un retrat nítid de tot això des de la distància. Explica les peripècies d’un grup de peri­o­dis­tes del Bos­ton Globe que van desem­mas­ca­rar una veri­ta­ble trama orga­nit­zada d’abu­sos sexu­als per­pe­trats per reli­gi­o­sos de Mas­sac­hu­setts. L’argu­ment és del tot real. Com tota bona pro­ducció, té un parell d’esce­nes que són capa­ces de con­den­sar en segons tot el mis­satge del guió, i que se’t que­den incrus­ta­des al cer­vell. En una, Mic­hael Kea­ton, que inter­preta el cap de l’equip periodístic que fa la cerca, deixa anar més o menys això a una font que té infor­mació valu­osa: “Tenim dues històries: una sobre el cler­gue dege­ne­rat i un altre sobre un grup d’advo­cats que van con­ver­tir el mal­trac­ta­ment en una indústria. I almenys una de les dues la publi­ca­rem.” I amb tots els mati­sos, va una mica així. Hi ha prou indi­cis, tes­ti­mo­nis i fets per sos­te­nir que hi va haver cape­llans, a Bos­ton i aquí, que van tenir con­duc­tes amb la cana­lla que, només de pen­sar-hi, fan regi­rar l’estómac. Però tant o més greu que això és que alhora es va bas­tir una car­cassa perquè els fets no veies­sin mai la llum i els res­pon­sa­bles en sor­tis­sin impu­nes. Repug­nant és que­dar-se curt. Per tant hi ha una obli­gació, legal i moral, amb aques­tes vícti­mes per esca­tir qui va fer què, però també qui ho va con­sen­tir i ama­gar. Veri­tat, tota la veri­tat i res més que la veri­tat. És el mínim que els deuen.