Poltre negre. Gelosies de box

Les esgar­rin­xa­des divi­nes que prac­ti­ques amb l’Alonso em que­den un pèl lluny. No acabo d’enten­dre la tri­fulga dels boxs al dar­rer premi d’Hon­gria, però tinc la intuïció que obe­eix a aquell vell prin­cipi que diu que dos galls no poden viure al mateix galli­ner. Mal­grat tot, la teva cursa boja cap al podi no deixa d’impres­si­o­nar. Als nou anys vas dir a l’amo de McLa­ren que un dia cor­re­ries sota els seus colors. De moment estàs com­plint, encara que el que més des­ta­quen els comen­ta­ris­tes és el teu color de pell (per cert, si tu ets de color, els altres què són, trans­pa­rents?).

Hi ha qui diu que ets el nen mimat de l’escu­de­ria, que en Fer­nan­dito et resol la mecànica, que t’han posat un bom­bo­net de cotxe així que has entrat, etc. Pot­ser sí, Lewis Hamil­ton, però cal ano­tar que ets el pilot més jove a lide­rar la cate­go­ria, que has acon­se­guit rècord de podis i de poles, i que el teu caval­car des­bo­cat, et porti allà on et porti, fa per­dre l’alè.

I val­dria la pena recor­dar que el teu pare, d’ori­gen antillà, va dila­pi­dar el sou per fer-te una car­rera, o sigui que les teves faci­li­tats han estat inver­sa­ment pro­por­ci­o­nals a les penúries que ell va haver de pas­sar. Algun talent deus tenir, més enllà de la pell, la joven­tut i les carícies pater­nals de casa o de l’escu­de­ria. El temps dirà si la gelo­sia que des­per­tes és la del campió de raça, o la del cava­llet que enta­bana per la seva pre­ci­o­si­tat. Només cal espe­rar i veure què fas, pol­tre negre.