Simpatia sobrevalorada

Cada cert temps deter­mi­nats estu­dis ens sor­pre­nen, o no, amb grans titu­lars sobre com n’arri­bem a ser, d’antipàtics, els cata­lans, i les cata­la­nes, pels nos­tres veïns espa­nyols. La can­ta­re­lla de sem­pre basada en tòpics suats, con­ver­ses de cafè i cam­pa­nyes mediàtiques ati­a­des en aquests dar­rers anys pel mons­tre de l’inde­pen­den­tisme. En aquesta ocasió sem­bla que només els bas­cos ens posen un apro­vat, men­tre que a Madrid i Extre­ma­dura, mira quina casu­a­li­tat, ens pun­tuen pit­jor. Entenc que la infor­mació pot sus­ci­tar certa curi­o­si­tat, sobre­tot entre aque­lla gent que com­brega amb la uni­tat de la pàtria i con­si­dera que totes les comu­ni­tats autònomes hau­rien d’abraçar-se per­ma­nent­ment com a bones ger­ma­nes que són. A la resta de la ciu­ta­da­nia, que veiem molt lluny aquesta fra­ter­ni­tat impo­sada després de l’1-O del 2017, caure més simpàtics o menys no ens hau­ria d’amoïnar. Més aviat tot al con­trari.

Històrica­ment Cata­lu­nya no ha estat mai en el rànquing ter­ri­to­rial de la cor­di­a­li­tat, l’ale­gria, la gràcia i l’espon­taneïtat. Més aviat sem­pre ens han qua­li­fi­cat en el bàndol de la gent seri­osa, rigo­rosa, for­mal i estricta. Bons tre­ba­lla­dors, això sí. I nego­ci­ants! Per­so­nes poc dona­des als exces­sos i als enfron­ta­ments i amb una capa­ci­tat de superació indis­cu­ti­ble. Doncs bé, alguns d’aquests qua­li­fi­ca­tius s’han reu­bi­cat en els dar­rers temps, d’altres han recu­lat uns quants llocs i d’altres han apa­re­gut amb força per tren­car els esque­mes. Els cata­lans, i les cata­la­nes, des que hem alçat la veu per recla­mar un país propi, hem man­lle­vat dels ara­go­ne­sos la tos­su­de­ria per seguir fent camí mal­grat els entre­bancs, ens hem emmi­ra­llat en la força dels bas­cos per no defa­llir i en la des­con­fiança dels gallecs per evi­tar ser enga­nyats una altra vegada. No, segu­ra­ment no som els veïns més simpàtics del món, però posats a dema­nar, accep­ta­ria sense pro­ble­mes por­tar la llufa perenne de l’anti­pa­tia a canvi d’obte­nir el res­pecte com a nació. Tots hi sor­tiríem gua­nyant, amb el canvi.