1922

No sé si als meus amics de la Lli­bre­ria 22 (i als lec­tors que encara res­ten sense limi­tar-se a com­prar lli­bres el 23 d’abril) els pot encu­ri­o­sir que l’any 1922 van publi­car-se o van aca­bar d’escriure’s diver­ses obres fona­men­tals de la moder­ni­tat literària. M’ho ha fet pre­sent un curs de l’Ins­ti­tut d’Huma­ni­tats de Bar­ce­lona (1922. L’any mira­culós de la lite­ra­tura occi­den­tal) que, el pròxim 25 d’abril, comença amb Ulis­ses, que, gràcies a la lli­bre­tera Syl­via Beach, James Joyce va acon­se­guir publi­car a París després d’alguns intents frus­trats i molts anys d’escrip­tura.

Es podria dir que el 1922 va arran­car amb la revo­lució nar­ra­tiva de l’Ulis­ses (mai no agrairé prou a Joa­quim Mallofré la seva tra­ducció al català de la novel·la) i va aca­bar amb la con­vulsió poètica de La terra eixorca, de T.S. Eliot. Ulis­ses va posar-se en cir­cu­lació el 2 de febrer, el mes en què, al cas­tell de Muzot vora el Roine, Rilke va enlles­tir unes ele­gies que duen el nom d’un altre cas­tell, Duino, en què va començar a ges­tar-les deu anys abans. A més, poc abans de morir, Mar­cel Proust va aca­bar l’últim dels sets volums d’A la recerca del temps per­dut: “El temps retro­bat”, publi­cat pòstu­ma­ment. El curs també fa justa atenció al fet que, el 1922, Vir­gi­nia Woolf va publi­car la seva pri­mera gran novel·la: Jacob’s Room. I, dins d’aquest mira­cle de la lite­ra­tura occi­den­tal, també inclou Trilce, l’audaç poe­mari avant­guar­dista del peruà Cesar Vallejo. He bus­cat si algun dels grans poe­tes i escrip­tors cata­lans de l’època va publi­car alguna obra relle­vant el 1922. No n’he tro­bat cap, però ells (i alguna) també for­men part d’uns temps en què la lite­ra­tura va fer mira­cles que encara mera­ve­llen: hau­rien de ser els lli­bres més venuts del 2022.