L’execució de Melissa Lucio

En les pròximes hores sabrem si la nord-ame­ri­cana Melissa Lucio serà exe­cu­tada demà per l’estat de Texas per tal que pagui amb la vida la mort, el 2007, de la filla de dos anys. Diu Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal que la pena capi­tal és símptoma de la cul­tura de la violència, mai la seva solució, i els argu­ments que aporta con­tra aquesta cru­el­tat ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada són d’un enorme pes des d’un punt de vista moral i també quant a la seva supo­sada eficiència. És irre­ver­si­ble, no per­met cor­re­gir els errors i se n’han docu­men­tat un munt. No dis­su­a­deix con­tra el crim. Se sol dic­tar des de la par­ci­a­li­tat –judi­cis sense garan­ties, pro­ves obtin­gu­des per tor­tura– i hi ha països que s’acar­nis­sen amb menors: Aràbia Sau­dita, Xina, els EUA, Iran, Nigèria, Pakis­tan, República Democràtica del Congo, Sudan, Sudan, Iemen. Sovint s’usa per ani­qui­lar l’opo­sició política. És dis­cri­mi­natòria, la majo­ria de les vícti­mes per­ta­nyen a entorns soci­o­e­conòmics des­a­fa­vo­rits o a mino­ries ètni­ques o reli­gi­o­ses. Doncs bé, en la història de Melissa Lucio con­flu­ei­xen mol­tes d’aques­tes nefas­tes cir­cumstàncies: la poli­cia la va coac­ci­o­nar perquè con­fessés, no es van accep­tar pro­ves ni tes­ti­mo­nis ni infor­mes peri­ci­als excul­pa­to­ris, l’advo­cat no la va defen­sar –ella no tenia recur­sos–. Fou con­dem­nada com a assas­sina de la seva filla, però ara hi ha constància que la nena va morir a con­seqüència d’una cai­guda acci­den­tal i no a base de cops i s’ha ini­ciat una cam­pa­nya con­tra rellotge perquè el gover­na­dor de Texas l’indulti i es cele­bri un nou judici. S’acon­se­guirà? I aquest sis­tema també l’hem d’indul­tar?