Vents de tempesta a Twitter

Que l’home més ric del món, amb Pay­Pal, Spa­ceX i Tesla al seu currículum, pagui una bur­rada inde­cent (el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat d’un any) per Twit­ter quan hi ha objec­tius més lla­mi­ners en el món digi­tal, ja fa sos­pi­tar que les seves inten­ci­ons no són mer­can­tils. Des­car­tada la idea de negoci, es pot pen­sar que Musk pot haver tin­gut un atac de vani­tat propi dels que es cre­uen ser la cúspide de la piràmide de la huma­ni­tat, o bé pot haver sen­tit la crida del més enllà per ser un dels esco­llits per can­viar el món. La com­bi­nació d’aquesta segona hipòtesi amb la com­pra de Twit­ter ha d’encen­dre llums d’alerta.

Pen­sant-hi amb calma, l’“abso­lu­tisme” en la lli­ber­tat d’expressió que pro­clama i reclama Musk per Twit­ter és un oxímoron i fa fere­dat. S’expres­sava de manera sem­blant Donald Trump, defen­sor de la lli­ber­tat men­tre no li por­tin la contrària i capaç de silen­ciar impúdica­ment la dis­sidència i repe­tir mil vega­des una men­tida bus­cant con­ver­tir-la en veri­tat.

Twit­ter no és exac­ta­ment un mitjà de comu­ni­cació: és el canal de trans­port més uti­lit­zat per difon­dre con­tin­gut infor­ma­tiu en suport digi­tal. Si, amb les regles de la pro­pi­e­tat actual, al cos­tat dels con­tin­guts repu­tats ja s’hi ha for­mat un còctel de por­que­ria, men­ti­des, bilis, bai­xes pas­si­ons, asset­ja­ment i odi, el futur que es dibuixa sota el coman­da­ment de Musk és ombrívol. No hi ha opi­ni­ons lliu­res sense vera­ci­tat en les infor­ma­ci­ons que les sus­ten­ten, però aquesta afir­mació pròpia de la intel·ligència humana xoca amb l’auto­ri­ta­risme mani­pu­la­dor dis­fres­sat de prin­ci­pis libe­rals.

En aquesta òrbita, el peri­o­disme de tota la vida lluita per man­te­nir nítida la dis­tinció entre la infor­mació i opinió –impres­cin­di­bles– i la pro­pa­ganda con­ta­mi­nant que fabri­quen mit­jans al ser­vei de ter­cers. Una con­fusió que des­pres­ti­gia el peri­o­disme i dona ales als interes­sos de gent com Elon Musk.