En Pere i el llop

Les decla­ra­ci­ons han d’anar acom­pa­nya­des de fets, perquè si no, no es pre­nen seri­o­sa­ment i es va per­dent cre­di­bi­li­tat. Alguns sec­tors inde­pen­den­tis­tes fa temps que adver­tei­xen al govern espa­nyol del perill que li reti­rin el suport. Ara, amb l’escàndol de l’espi­o­natge, han tor­nat a insis­tir-hi. Però aquests avi­sos no van acom­pa­nyats gai­rebé mai de fets, excepte alguna votació al Congrés sense cap trans­cendència política real. Una bona ocasió per dei­xar clar que les advertències són seri­o­ses i que l’Estat espa­nyol no pot fer el que vul­gui amb Cata­lu­nya hau­ria estat la visita de la pre­si­denta que la CE, Ursula von der Leyen, i el cap de l’exe­cu­tiu espa­nyol, Pedro Sánchez, la set­mana pas­sada, a casa nos­tra. Una bona ocasió per denun­ciar la vul­ne­ració de drets i lli­ber­tats que pateix Cata­lu­nya, però es va dei­xar pas­sar. N’hi hau­ria hagut prou exhi­bint fre­dor amb Sánchez, la que no es va exhi­bir. Perquè la qüestió no és si van espiar Ara­gonès, sinó que s’ha pogut espiar ciu­ta­dans anònims pel fet de ser inde­pen­den­tis­tes. Si les advertències no van en con­cor­dança amb els ges­tos, pas­sarà com en el conte de Pere i el llop, i és pro­ba­ble que el govern espa­nyol tan­qui el cas amb un even­tual relleu a la cúpula del CNI i ja es veurà si hi ha tro­bada Ara­gonès-Sánchez. Seria la reunió de la taula de diàleg que mai s’ha fet. Part de l’inde­pen­den­tisme se sen­tirà satis­feta, però, no ens enga­nyem, ens con­ti­nu­a­ran espi­ant. És que no és només l’espi­o­natge, és la llen­gua, és la repressió. Calen fets. Qui sí que ha pas­sat als fets és el Con­sell per la República, amb el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont al cap­da­vant, amb el des­ple­ga­ment d’una xarxa diplomàtica.