Junts manté les incògnites

Laura Borràs i Jordi Turull s’han repar­tit els papers per diri­gir Junts. Un acord bas­tit per inten­tar tram­pe­jar l’abisme que hau­ria supo­sat el tren­ca­ment. Junts es troba en un moment cru­cial després del pas enrere de lide­rat­ges clau com els de Car­les Puig­de­mont, Jordi Sànchez i Elsa Artadi. Junts és un par­tit que no se’n surt de ser un movi­ment trans­ver­sal inde­pen­den­tista, que recull l’herència post­con­ver­gent i al davant té el repte d’esde­ve­nir un par­tit. La reti­rada de Puig­de­mont afe­geix incer­tesa res­pecte als resul­tats elec­to­rals, dels quals n’ha estat el prin­ci­pal actiu. Inqui­e­tud com­pren­si­ble al PDe­CAT, aliat per a les muni­ci­pals, davant les bara­lles i els forats pro­gramàtics de Junts, perquè aquest acord pel poder manté intac­tes les incògni­tes fona­men­tals. Falta de dis­ci­plina interna i coherència ideològica ado­ba­des per diferències estratègiques de pes, que exem­pli­fi­quen Borràs i Turull.

El cen­tre polític s’allu­nya cada cop més tos­su­da­ment del 2017. Més enllà dels eslògans de la con­fron­tació iden­titària, Junts és per ara incapaç d’abor­dar amb solvència el dia a dia. Manté car­pe­tes ober­tes de la mida de la con­tinuïtat dels acords de govern a la Gene­ra­li­tat i de la Dipu­tació de Bar­ce­lona amb els soci­a­lis­tes. Ahir les dei­xa­ven en mans “d’audi­to­ries” i dels mili­tants, pot­ser perquè puguin dir-ne alguna cosa al congrés, vist que els lide­rat­ges ja estan esco­llits. Per urgent, deci­dir si tor­nen al con­sens trans­ver­sal que vol enfor­tir el català amb una nova llei de política lingüística. En cas con­trari, l’embat de Junts i el del TSJC poden aca­bar con­fluint en el mateix trist resul­tat.