Els Jocs del 3%

Fa mesos que la Gene­ra­li­tat defensa amb un vigor poc usual cele­brar uns Jocs d’hivern el 2030 con­jun­ta­ment amb Aragó. Aquesta defensa a ultrança con­trasta viva­ment amb la poca idoneïtat del pro­jecte. Econòmica­ment, els Jocs són un negoci dubtós. Ambi­en­tal­ment, és com­pli­cat que les con­di­ci­ons climàtiques hi acom­pa­nyin. Política­ment, asso­ciar-se amb el COE i el pre­si­dent d’Aragó és incon­sis­tent. Suïssa, Àustria i Noru­ega són països amb millors con­di­ci­ons per cele­brar uns Jocs d’hivern. Tot i això, han refu­sat d’orga­nit­zar-los diver­ses vega­des els dar­rers anys per la des­pesa que com­por­ten. Tots els diagnòstics sobre el Piri­neu par­len de reduir la dependència de la neu, fixar la població al ter­ri­tori i millo­rar les infra­es­truc­tu­res. Quina població fixa­ran els Jocs al ter­ri­tori amb fei­nes de tem­po­rada mal paga­des? Qui­nes infra­es­truc­tu­res només es poden millo­rar amb els Jocs? Si tot­hom que viu a Cer­da­nya sap que la collada per car­re­tera o tren no es tocarà fins que no venci la con­cessió del túnel del Cadí. Com és, doncs, que la Gene­ra­li­tat ha fet dels Jocs el seu cavall de bata­lla? Els pri­mers pas­sos donen pis­tes. De moment, Pre­sidència ha gas­tat gai­rebé mig milió d’euros en infor­mes favo­ra­bles. La majo­ria d’aquests s’han adju­di­cat a amics i salu­dats dels par­tits de govern per la pràctica habi­tual de par­tir-los en encàrrecs de menys de 15.000 euros i així fer-ho de forma directa sense con­curs. Per exem­ple, tenint un ser­vei mete­o­rològic propi han pagat un informe d’una pàgina de “des­cripció mete­o­rològica dels Piri­neus” a una con­sul­tora externa.

Els Jocs, en efecte, repre­sen­ten una opor­tu­ni­tat, però només per a la caterva de faci­li­ta­dors i comis­si­o­nis­tes de les xar­xes cli­en­te­lars de Junts i Esquerra. Una opor­tu­ni­tat per uns pocs a costa de tots.