Servitud tecnològica

És curiós com inte­grem cada vegada amb més natu­ra­li­tat les noves tec­no­lo­gies (o les que no són tan noves, perquè tot i que estan en cons­tant evo­lució ja fa uns anys que en podem gau­dir) en la nos­tra vida, fins al punt que no ente­nem com podíem pres­cin­dir-ne abans. Un dels casos més clars i repe­tits és el telèfon mòbil. Aquell apa­rell per a pijos i esnobs, al qual molts juràvem i per­juràvem que mai retríem ser­vi­tud, és a hores d'ara indis­so­ci­a­ble de la nos­tra vida quo­ti­di­ana. I ara els estranys són els que no en tenen, que en que­den pocs però en que­den. En tenim altres exem­ple, com la tele­visió. Vam pas­sar del canal únic a una quan­ti­tat ina­ca­ba­ble de canals de qua­li­tat digi­tal i pro­me­ses d'interac­ti­vi­tat il·limi­tada. Ara costa enten­dre com ens ho fèiem amb un sol canal, o sense tele­vi­sor. Però no és la tele­fo­nia mòbil ni la tele­visió, el que em porta a fer aquesta reflexió, sinó Face­book. Aquesta xarxa social, que al prin­cipi em feia més aviat por perquè és on més vul­ne­ra­ble és o pot ser la nos­tra inti­mi­tat, s'està con­ver­tint en una eina cada vegada més necessària en cer­tes pro­fes­si­ons. Una, la de peri­o­dista. Face­book s'ha con­ver­tit en més que una xarxa social per man­te­nir el con­tacte amb amics, cone­guts i salu­dats. De mica en mica es va con­ver­tint en tot un mitjà de comu­ni­cació. Polítics, enti­tats, pla­ta­for­mes, empre­ses... el fan ser­vir cada dia més per opi­nar i difon­dre infor­mació. A aquest pas, arri­barà un dia, no gaire llunyà, que ja no recor­da­rem que Face­book ens sem­blava una pèrdua de temps i un entre­te­ni­ment per a gent oci­osa. Els camins del progrés són ines­cru­ta­bles.