En català, si us plau

M’ha que­dat memo­rit­zat que Feliu Mata­mala (ben ves­tit, amb bar­ret i cor­bata) cami­nava pels car­rers del Barri Vell de Girona amb un bas­to­net i, dis­si­mu­la­da­ment, s’atu­rava i dei­xava un adhe­siu incrus­tat en els rètols dels esta­bli­ments que majo­ritària­ment eren en cas­tellà perquè feia poc que s’havia mort Franco. L’adhe­siu era clar i ben dis­se­nyat i hi deia “En català, si us plau”. Eren les èpoques d’una tran­sició que encara no tenia el futur defi­nit. D’aquests fets fa més de qua­ranta anys. Lla­vors, una bona part dels ciu­ta­dans, amb el suport entre d’altres d’Òmnium Cul­tu­ral, va fer molta feina per ins­tau­rar “la norma” i de mica en mica uti­lit­zar “ofi­ci­al­ment” l’ús del català, que en anys ante­ri­ors havia estat pro­hi­bit fins i tot a les esco­les.

No hi ha cap dubte que per part de docents, mit­jans de comu­ni­cació i d’altres es va fer bona feina. S’ha inten­tat per la via de la nor­ma­li­tat que l’ús de la llen­gua cata­lana sigui pri­o­ri­tari apli­cant el sen­tit comú de no mar­gi­nar la llen­gua cas­te­llana, que, per altra banda, ara mateix és una de les llengües més uti­lit­za­des del món. Cal recor­dar que l’any 2010, amb la reta­llada de l’Esta­tut, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va posar a la par el català i el cas­tellà.

Dis­sor­ta­da­ment, el balanç no és bo pel que fa a la uti­lit­zació de la llen­gua cata­lana, que està en perill i va a la baixa, quan s’han de pren­dre noves mesu­res per incen­ti­var la llen­gua, i clama a Déu quan el TSJC obliga amb una sentència ferma que s’uti­litzi un 25% de cas­tellà a les aules. Lingüistes cata­lans han dit que tant de bo només n’hi hagués el 25%, perquè en certs cen­tres n’hi ha més i mai ha pas­sat res.

Con­du­eix al desànim que demà encara hi hagi dub­tes de com s’enfo­carà al Par­la­ment un debat sobre la modi­fi­cació de la política lingüística i avi­sos de por­tar-ho al Cons­ti­tu­ci­o­nal quan molts cre­iem que era un debat superat des de les èpoques de l’”en català, si us plau”.