Sexe al Congrés de diputades

Què pot unir al faris­tol del Con­greso dues per­so­nes tan ideològica­ment allu­nya­des com les dipu­ta­des Sara Giménez, de Ciu­da­da­nos, i Mireia Vehí, de la CUP? Qui ho havia de dir, doncs el sexe. Dimarts a la tarda, ple­nari solemne per deba­tre la pro­po­sició de llei soci­a­lista per pro­hi­bir el pro­xe­ne­tisme. Sobre el paper, interes­sant, con­ve­ni­ent, fins i tot impres­cin­di­ble. A l’hora del debat, però, sor­gei­xen els mati­sos, més escla­ri­dors que mai perquè hi són expo­sats sense pater­na­lis­mes ni mas­clis­mes: la defen­sora de la pro­posta, Adri­ana Las­tra, i les dues dipu­ta­des contràries són dones i són femi­nis­tes. Per això en surt un debat d’altura al vol­tant del qual, homes i dones, hauríem de refle­xi­o­nar sense mora­lis­mes i sense pre­ju­di­cis, tam­poc. Escol­tant pri­mer Giménez podies caure en la temp­tació fàcil de menys­prear el sem­pre antipàtic dis­curs de Ciu­da­da­nos. Però valia la pena sen­tir com acu­sava amb vehemència els soci­a­lis­tes de voler cri­mi­na­lit­zar invo­luntària­ment les tre­ba­lla­do­res sexu­als, d’impo­sar l’abo­li­ci­o­nisme con­tra la lli­ber­tat per­so­nal i d’abo­car-les a la indig­ni­tat i als ris­cos. “El puri­ta­nisme –hi afe­gia– pot obrir la porta a la pro­hi­bició dels con­tin­guts audi­o­vi­su­als en lloc de per­se­guir l’eco­no­mia cri­mi­nal”, i renyava fort el PSOE: “Si no m’agrada o no ho entenc, ho pro­hi­beixo, típic del con­ser­va­do­risme.” Imme­di­a­ta­ment després inter­ve­nia Mireia Vehí i va ser lla­vors quan el debat va adqui­rir tota la incan­descència, fent venir ganes de pen­sar, que és el que sem­pre recla­mem a la política. Vehí va ser encara més ferma: “Els anys setanta als EUA el femi­nisme radi­cal es va aliar amb la dreta per car­re­gar con­tra la por­no­gra­fia. La dreta ho va apro­fi­tar per car­re­gar con­tra l’avor­ta­ment i con­tra tots els drets LGTBI que s’havien acon­se­guit. Ara vostès volen faci­li­tar la pro­hi­bició de la por­no­gra­fia i del tre­ball sexual a les por­tes d’un govern PP-VOX.” Tot seguit adver­tia: “Pros­ti­tució no és igual a violència mas­clista, no tot el porno és patri­ar­cal, no el con­su­mei­xen només homes.” Difícil tasca, la del legis­la­dor: inten­tant solu­ci­o­nar un pro­blema encara l’aca­ba­ran ama­gant del tot sota la catifa de la clan­des­ti­ni­tat.