L’escot

“Hi ha una senyora a TV3 que abans de començar un pro­grama entra al plató per posar bé els nusos de les cor­ba­tes, nete­jar les ulle­res, equi­li­brar escots i pas­sar un ras­pall que eli­mina res­tes de caspa”. Ho va escriure fa nou anys l’enyo­rat Manuel Cuyàs recor­dant que era “impres­cin­di­ble” perquè “si sortíssim amb la cor­bata mal posada els espec­ta­dors només esta­rien per aquest detall, no escol­ta­rien el que diem i el pro­grama sen­cer fra­cas­sa­ria”. Els detalls es mag­ni­fi­quen a la tele, on el que diem s’oblida i el que es recorda és el de l’escot de la por­ta­veu del govern Patrícia Plaja. L’hi van equi­li­brar en una pausa a Els matins tot i que ella ha vol­gut expli­car que no la inco­mo­dava. D’un escot equi­li­brat a un comu­ni­cat ofi­cial. No és un fracàs, tot ple­gat? Haver de jus­ti­fi­car per què hem anat a la tele a par­lar de la nos­tra feina amb un top gris perla sedós? Sem­pre són pits o fal­di­lles cur­tes, mai són les cor­ba­tes mal nua­des. L’experta en comu­ni­cació estètica Patry­cia Cen­teno comença el lli­bre Poderío amb una cita d’Ale­xan­dria Oca­sio-Cor­tez, la con­gres­sista nord-ame­ri­cana més jove: “El meu poder deriva de la meva femi­ni­tat. Qual­se­vol intent de pre­sen­tar la femi­ni­tat com a tri­vial és un intent de robar-me aquest poder.” Ens el roben equi­li­brant escots.