Opinió

Tribuna

Judicis? En català

“Al Compendium.cat hi són ordenats i organitzats en un portal on pots accedir-hi de diverses formes. Una obra molt útil i completa per a qui vol treballar en català en tot el que és món jurídic i judicial

Pot­ser la nos­tra llen­gua des­a­pa­rei­xerà. I, amb ella, aque­lla consciència d’exis­tir que el Con­cili de Tours (813) ens va des­vet­llar:   “Par­leu a la gent amb rus­ti­cam roma­nam lin­guam”, van dir les auto­ri­tats eclesiàsti­ques als cler­gues. I hi van afe­gir: “En la llen­gua lla­tina ningú ja no ens entén de res.” 

Ara, aque­lla llen­gua nove­lla sem­bla sot­mesa a l’ago­nia.

També n’hem pres consciència, de la seva mort.

I, de sobte, un movi­ment divers de resistència sor­geix des de diver­sos àmbits. De diver­sos sec­tors. 

VOLEM SAL­VAR LA LLEN­GUA. I amb ella la nos­tra cul­tura. Sí. El cor­pus lingüístic trans­met una manera de veure el món. Allò tan sabut de dis­tin­gir un arbre ano­me­nant-lo. Un roure. Una alzina. No són només un arbre, tenen dos noms. I és que conei­xem el nos­tre món per mitjà del nom de cada cosa. “Stat rosa pris­tina nomine. Nomina nuda tene­mus”, ens diu Umberto Eco, el mes­tre de la semàntica. De la inter­pre­tació del mot, la paraula.

Els estats mons­ter, des dels seti­als de poder, van saber o intuir que si no mata­ven les llengües diver­ses dels ter­ri­to­ris, tot just con­que­rits, mai sot­me­trien els pobles. Com van córrer els fran­ce­sos! Empo­de­rats de la potes­tas, van dir: ofe­ga­rem fins a la seva mort les llengües d’Oc. 

Havien assas­si­nat els mag­nats. Ara calia assas­si­nar els pobles i ser UN. “Allons, enfants de la patrie!” Fora el fran­co­pro­vençal, fora el rètic, fora la llen­gua de l’Astèrix... dels nor­mands. La lan­gue que per dir oui diu oc.

I la que diu .

El 1714-16, els Bor­bons ori­gi­na­ris, avant la let­tre d’aquell sen­tit jacobí, fan una llei, després d’enfon­sar viles i per­so­nes. En diuen el Decret de Nova Planta. A part d’anul·lar les ins­ti­tu­ci­ons, el Con­sell de Cent, la Gene­ra­li­tat, de treure la uni­ver­si­tat de la ciu­tat de Bar­ce­lona, de llançar al mar la clau del Cap i Casal, escri­uen que el cas­tellà és l’única llen­gua exis­tent. 

Saben, com els fran­ce­sos, els germànics, els britànics, que el pano­rama de l’Europa moderna s’ha de moure amb qua­tre o cinc estats mons­ter. I prou.

Però no ens han pogut enfon­sar, tot i l’ope­ració Cata­lu­nya, tot i les tram­pes de l’Esta­tut 2006-2010. Des d’Òmnium a l’ANC, des de la Pla­ta­forma per la Llen­gua, des de cada racó de les velles viles roma­nes, s’alça una veri­ta­ble resistència. No ens pren­dreu la llen­gua, mons­tres. 

I un dels sec­tors més cas­ti­gats, com cal, és la judi­ca­tura. El cas­tellà n’és la len­gua. I una forta onada de resistència sor­geix de les càtedres i els jut­jats. 

La comissió de llen­gua del Col·legi de l’Advo­ca­cia de Girona i de la Comissió de Llen­gua del Con­sell de Col·legis de l’Advo­ca­cia de Cata­lu­nya lluita fa temps per pro­mo­ci­o­nar l’ús del català als jut­jats i defen­sar i denun­ciar les vul­ne­ra­ci­ons del dret a fer-ho.

Un impor­tant acte a l’Il·lus­tre Col·legi d’Advo­cats de Girona ens diu que no mori­rem.

El com­pen­dium.cat. Aconduït per la pre­si­denta de la Comissió de Llen­gua de l’ICAG, Marta Alsina i Conesa, l’espe­rança és viva quan la doc­tora en filo­lo­gia Anna Arnall Duch pre­senta el Com­pen­dium.cat, resul­tat de la seva pre­mi­ada tesi doc­to­ral. La tesi con­sis­teix a reco­pi­lar tots els ter­mes lingüístics, i tots els recur­sos lingüístics jurídics que ja exis­tien en català en unes obres molt dis­per­ses: for­mu­la­ris fets per la Gene­ra­li­tat, dic­ci­o­na­ris de llen­guatge jurídic i dic­ci­o­na­ris de català. A més a més de les reco­pi­la­ci­ons de for­mu­la­ris en català fetes pels Col·legis d’advo­ca­cia de les Illes, d’Andorra i de Cata­lu­nya esmen­tats en el mateix por­tal.

Els altres inter­vi­nents, a part de l’orga­nit­za­dora, van ser Rosa Maria Costa, coor­di­na­dora dels ser­veis lingüístics de justícia; el magis­trat del jut­jat de pri­mera instància 3 de Girona, David Tor­res Pin­dado; jo mateixa, com a escrip­tora i filòloga, i Albert Ballesta, dele­gat ter­ri­to­rial de Justícia. 

Marta Alsina i Conesa em diu a cau d’ore­lla: “Si en par­les, pots dir que hi ha molta pre­o­cu­pació perquè cada vegada l’ús és menor.”

Ho sabeu, diri­gents de la dic­ta­dura lingüística judi­cial?

Nosal­tres, els judi­cis, les abso­lu­ci­ons i els indults els volem en català.

La ingent obra d’Anna Arnall Duch és més que un símbol. És un fet de llen­gua.

Les lleis aco­ten la nos­tra soci­e­tat. Doncs les volem en català. Si no... si no, no les enten­drem. Si no, no les obei­rem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia