Persecució del valencianisme

Mònica Oltra ha dimi­tit aquesta set­mana arran d’haver estat impu­tada: diuen que podria haver enco­bert els abu­sos pels quals ha estat con­dem­nat el seu exma­rit, come­sos en un cen­tre de menors de titu­la­ri­tat pública. Mal­grat que el TSJV admet d’entrada que “no exis­teix una prova directa”, amb l’inici de la inves­ti­gació n’hi ha prou per tal que els ene­mics polítics i la seva premsa afí la vul­guin posar a la picota. Els motius són diver­sos. L’auge recent del valen­ci­a­nisme, havent con­que­rit l’alcal­dia de València i la vice­pre­sidència del País Valencià, és un motiu de pes per tal que l’espa­nyo­lisme s’aboni al lin­xa­ment. Que sigui la cara més visi­ble de la coa­lició Com­promís sense ser la figura més valen­ci­a­nista també hi ha jugat un paper: el seu flir­teig amb Yolanda Díaz ha aixe­cat temors entre els soci­a­lis­tes esta­tals. Pel que fa als soci­a­lis­tes valen­ci­ans, aquests tam­poc sor­ti­ran a pres­tar-li ajuda amb les elec­ci­ons a un any vista, tot com­par­tint una impor­tant fron­tera elec­to­ral. Han creat la tem­pesta per­fecta per tal que Oltra es veiés obli­gada a dimi­tir.

Ara bé, no ens penséssim pas que tot això té res a veure amb la defensa de les vícti­mes d’agres­si­ons sexu­als. Un dels advo­cats que han dut l’exvi­ce­pre­si­denta valen­ci­ana als tri­bu­nals havia tre­ba­llant per defen­sar esco­les catòliques on s’havien comès abu­sos i l’altre, secre­tari de la patro­nal esta­tal de prostíbuls. No se situen, pre­ci­sa­ment, a l’avant­guarda del femi­nisme. La carac­terística que sí que com­par­tei­xen és la de ser dos insig­nes reac­ci­o­na­ris i espa­nyo­lis­tes, un d’ells el líder d’un par­tit d’ultra­dreta. Si a aques­tes dades afe­gim allò que explica Joaquín Urías que “la majo­ria de la car­rera judi­cial és de dre­tes o molt de dre­tes” de seguida tin­drem l’esbós fet quan amb una impu­tació n’hi ha prou per escam­par la sos­pita i sen­ten­ciar amb “la pena del tele­notícies”.