Les baules

A la can­tant menor­quina Anna Fer­rer li van con­tar la història de la Cecília, la filla petita de la casa amb molts doblers del car­rer Sant Fer­ran de Maó, obli­gada a viure la vida dels altres, la del pare que va tor­nar de Veneçuela per ser cui­dat per qui havia aban­do­nat. De les històries de padri­nes que s’expli­quen xiu­xi­ue­jant, com un secret o un pecat, aque­lla trans­missió que con­ver­teix el succés, l’escàndol, o la xafar­de­ria, en faula i lle­genda popu­lar, Anna Fer­rer en va fer una cançó. En home­natge a la Cecília però sobre­tot un home­natge a la tra­dició. Ho va expli­car ves­tida de blanc, estre­lla ruti­lant enmig d’una negror escènica, vol­guda i sòbria, en el pri­mer dia del fes­ti­val Aphònica de Banyo­les. La moder­ni­tat ha abraçat jotes i fan­dan­gos que con­vi­uen amb sin­te­tit­za­dors i uke­le­les. O el so del reg­ga­e­ton s’empelta de vio­lon­cels i vio­lins, com la pro­posta d’Alba Morena, també el pri­mer dia d’Aphònica. Sílvia Pérez Cruz, Maria Arnal, Paula Grande, Anna Fer­rer, Alba Morena, Tarta Relena... i en el seu moment Rosa­lia, van bus­car en el pas­sat un pre­sent però sobre­tot un futur musi­cal. Es poden ves­tir de místi­ques, amb man­te­lli­nes o a punt de repre­sen­tar La casa de Ber­narda Alba, però són les bau­les, necessàries, perquè no s’obli­din històries com les de la Cecília.